08/2007 -| India


Es podria dir que el "culpable" d'aquesta destinació va ser en Jordi.
Ens vem conèixer l'any 1996 com a companys de feina, vem connectar molt, i vem passar de simples companys de feina a molt bons amics. Cada d'any per vacances viatjava cap a la Índia i cada any quant tornava m'explicava totes les anècdotes i m'ensenyava totes les diapositives que havia fet. Era encisador tot el que explicava i cada any em venien més ganes d'anar-hi i que ell fes de guia, però l'any que econòmicament vaig poder, ell no ens podia acompanyar.
Tot i així no va ser cap inconvenient que no ens pogués acompanyar, a començaments de gener del 2007 vem comprar els bitllets i ja començàvem a posar fil a l'agulla amb la ruta que havíem de seguir i com l'havíem de seguir.
En el viatge hi anàvem en Carles (la meva ex-parella) i jo, i us puc ben assegurar que en Jordi també semblava que ens acompanyava.

En aquest viatge vaig fer el diari del viatge, portava una llibreta i cada dia abans d'anar a dormir, escribia el diari, i aquí hi ha el resultat.



                                                                                                                                                                                                                                   


7 d'agost 2007


Haviem quedat a les 4'30 h. amb el Martí, tots hem estat molt puntuals, a les 4'20 h. ja estavem fora de casa i a punt de pujar al taxi. Cap a tres quarts de 5 hem arribat a l'aeroport. El taximetre s'havia posat en marxa, 13'50 € més suplement per l'aeroport, total 18 €, i per 2€ hem decidit donar-li un sol bitllet de 20.Tot just entrar a l'aeroport hem tingut de caminar fins a la terminal A, les màquines i la tecnologia serveix per agilitzar les cues, així doncs amb tot just mitja hora ja haviem embarcat les dues maletes. Amb la motxila de la càmara més la bossa de mà del portatil ens hem dirigit a la terminal M4, el nostre vol surt a les 6'55 h, tenim 1 h. d'espera en que suposo que pendre'm alguna cosa. La porta 40 és la nostra, hi ha molta gent, tothom va a Delhi? Fem parada a París i amb 1 h. aprox. hem d'aconseguir arribar al nostre segon vol, tot un repte. 
En el control de seguretat no hem tingut gaires problemes, tampoc els hem buscat, ens ho hem tret tot menys les sabates!! Pensava que em dirien alguna cosa de l'encenador que porto per poder fumar, però no ha estat així, suposo que aquest encenador per algún control es quedarà.
A l'embarcar les maletes ens han informat que ens haviem passat de pes, el permés són 20 kgs. i les nostres pesaventre entre 25 kgs. i 27 kgs., el noi ens ha comentat que ens ho passava però que segurament a la tornada tindriem alguna mena de problema. El pes escedit es paga a 35 €/kg.. Ja veurem que passa a la tornada!!!!
Cap a les 9 h. hem arribat a Paris, el transit que haviem de fer semblava facil, haviem d'anar a la Terminal 2E, el vol sortia a les 10'20 h. no hi havia gaire temps a perdre, per no dir que no em tingut temps de res. Hem tingut de passar control de seguretat i ens han fet obrir tota la motxila de la camara., treure-ho tot imirar-ho tot un altre cop; tota aquesta maniobra ens ha retingut una mica, però amb un bon ritme als peus hem arribat a la porta per poder embarcar a la E96.
Ara ja ha passat més de mitja hora de l'hora convinguda i encara estem tots els passatgers dins de l'avió sense saber els motius aparents pels quals encara no hem sortit.
Ja son les 19 h., hora espanyola, estem a punt d'arribar a l'aeroport de Delhi. A l'avió ens han donat un mini aperitiu, dinar cap a les 13 h. i berenar/sopar capa a les 18 h., no és res de l'altre món, però almenys em menjat una mica.
Tot just acabem de tocar terra, són les 19'30 h. hora espanyola, a Delhi són les 24 h., a partir d'ara canviaré el rellotge i el posaré a horari local.
Hem tingut algun problema per localitzar el nostre xofer, pero hem trucat a la Silvia i en questio de 5 minuts ja ens haviem trobat.
De l'aeroport a l'Hotel Park hi ha com uns 15 kms., hem anat amb el nostre Tata Indigo junt amb un guia que parlava una mica espanyol i el xofer cap a l'hotel.
Ens hem instal·lat a l'habitació cap a les 1 de la matinada, l'habitació és increible, i el que més ens ha captivat és la banyera de marmol que hi ha al bany. Ara ja són dos quarts de dues, demà ens espera un llarg dia per Delhi.




                                                                                                                                                                                                                                  

8 d'agost 2007

Ens haviem posat el despertador a les 8'30 h. ja que voliem preparar-nos la bossa/motxila i la camara per fer una mini ruta per Delhi.
L'esmorzar ha estat força esplendit, era buffet lliure i amb moltissimes coses que entraven pels ulls, el servei ha estat molt amable i servicial.

Amb l'estomag ple hem decidit canviar 1600€ a rupies per poder començar la nostra primera visita per Delhi, seria el nostre primer contacte.

Creiem que estavem preparats, però no lo suficient per poder afrontar tota la gentada que ens ha vingut a sobre, ens han vingut molts xofers oferint-nos un autorickshaw, personatges curiosos dient-nos on haviem d'anar, on ens informariem de tot el turistic que hi havia per la zona. Nosaltres anavem dient que no a tothom però hi ha hagut un personatge que ha insistit tant que l'hem seguit però hi ha hagut un moment que ens volia fer passar per un carreró estret que ens ha fet molta mala pinta i l'hem esquivat i hem continuat cap a Connaught Place. Tot just arribar hem anat rodejant-la cap a la dreta fins que hi ha hagut un moment que hem decidit anar cap al centre buscant una sombra. Quant l'hem trobat hem tret la camera de video i la de fotos per fer alguna cosa, la de video a començat a fallar, ens donava error d'exces d'humitat, el canvi de temperatura l'afectat moltissim, menys mal que la de fotos només s'havia entelat!!!
Hem fet algunes fotos a la plaça, Mcdonalds, Kentucky, Pizza Hut i divereses botigues que ens ha xocat veure com Levi's i Benetton. Aleshores, qué haviem de fer? Hem agafat la guia i hem començat a mirar què podiem fer, no trobavem cap sortida, estavem totalment colapsats, la Silvia era la nostra única salvació!!
Hem decidit trucar a la Silvia per què per tota la ruta que encara hem de fer ens localitzes un guia que parles espanyol ja que no sabiem on estavem, portavem més de mitja hora mirant-nos la guia en paper i no sabiem per on començar ni on anar. La trucada a la Silvia era el més fàcil, ens ha comentat que si estavem "abramats" i jo li he dit que no, només que no sabiem on anar!! Deu ni do!! Sort que ella ha sapigut reaccionar i ens ha dit que moguessim el cul per buscar un rickshaw, i ella li explicaria al xofer on haviem d'anar, així ho he fet mentre parlava amb ella, n'he vist un i li he donat el meu movil per que parles amb la Silvia, quant han acabat, ha tornat a parlar amb mi i m'ha comentat els llocs que visitariem però veritablement no m'he enterat de res del que em deia, com estava jo!!!
Totalment ens hem deixat portar, la circulació d'aquests vehicles i tots en general és bastant esbojarrada, no segueixen cap mena de norma i no paren de toca la butzina, apuren les distancies al 100% i d'avegades fins i tot fa una mica de recança veure com condueixen. 
La primera parada ha estat Indian Gate, la gran porta, crec que hem arribat en el moment adequat ja que hi havia una desfilada militar a caball i a peu.
Hem donat tota la volta a la porta i després em tornat al nostre rickshaw. Ens ha portat al complexe del Qutab Minar, és preciós, la torre que caracteritza aquest complexe és altissima i compte amb diferents edificis d'iguals caracteristiques. Ens han fet pagar 250 rupies per cap però ha valgut la pena. Després d'aquí ens ha portat a una mezquita que encara no sabem com es deia, espero poder-li preguntar a la Silvia, i allà ens han fet descalçar i deixar la camara, mentre ho feiem ens hem creuat amb uns madrilenys que també ahir van arribar, hem estat xerrant una miqueta amb ells però després hem entrat i hem pogut veure una obra i un manteniment increible, fins i tot havia gent resant als diversos deus que hi havien.
Tot seguit ens han portat a una altre mezquita, tenia bona pinta per fora, però quant ens han dit que ens haviem de descalçar i treure els mitjons hem decidit de marxar, ja tocava anar cap a l'hotel, i cap a les 16 h. hi hem arribat.
M'he entusiasmat tant amb el rickshaw i les mezquites que he vist que m'he oblidat d'explicar el dinar que hem tingut. Li haviem comentat al xofer que ell mateix ens portes a algun lloc, tot just sortir del Qutab Minar ens voila fer parar a uns merenderos que hi havia al costat però li hem comentat que voliem un restaurant amb aire acondicionat, no ha posat cap problema, més endavant s'ha aturat davant d'un fast food, ens ha comentat que així aniriem més ràpits i podriem aprofitar més el temps.
El lloc: Sweez Nutz, semblava un entrepà indú, ens han comentat que anessim a la planta de dalt i ens ha costat adaptar-nos una mica ja que estava tot ple de policies dinant amb la seva ametrelladora corresponent agafada de la mà, hi havien com uns 10 ó 12 policies!! quin respecte que ens ha fet!! Però no hem tingut cap mena de problema, hem demanat 2 sandwichs de formatge, era el més fàcil de demanar i a part no teniem gaire gana, i dues Pepsi's, la resta de la ruta ja se sap, la mezquita qu eno sabem encara quina era.
Ara ja són les 18 h. i portem un parell d'hores a la cafeteria de l'hotel amb un cocktail i una Pepsi per refrescar-nos una mica, crec que ja és hora de sopar alguna cosa, fa estona que no mengem, tenim previssió d'anar al Kwality Restaurant, una recomenació d'en Jordi.
Hem sortit de l'hotel i ens hem donat compte que a 10 metres estava el restaurant, són les 18'45 h. i és massa d'hora per sopar, decidim fer un vol sense destí. Pel camí ens trobem diferents personatges que ens volen informar i interesar per nosaltres, però gràcies a la Silvia tenim la paraula màgica: CHELO. La Silvia ens ha comentat aquest matí que és una manera de dir que no vols res i que s'en vagin. Veritablement ha donat molts bons resultats excepte amb un personatge que ha estat xerrant amb nosaltres com una mitja hora i no ha aconseguit res de res
Ens hem ficat en uns carrerons que feien una mica de respecte però allà ningú ens ha dit ni fet res.
Quant hem tornat a estar al davant del Kwality Restaurant ja eren a prop de les 19'30 h., ens hem decidit a entrar a sopar. Ens han donat la carta amb anglès i poca cosa podiem entendre però hem agafat quatre plats que ens han fet gràcia i ens els hem menjat. El servei ha estat molt correcte i el menjar també, de postres hem demanant un puding de la casa que estava deliciós.
Cap a les 21 h. hem decidit marxar, previamente demanant el compte clar!! Però abans de portar-nos el compte ens han portat un plat amb un got ple de palillos i el plat estava ple d'herbes i unes pedretes blanques que no em sapigut identificar, suposo que el Jordi en ho podrà explicar.
Quant hem sortit i mirant el compte ens hem adonat que no ens havien cobrat ni la cocacola ni 2 cerveses que haviem pres, però amb el nostre anglès... qui entra i els hi explica tot plegat?? Hem decidit que la propera vegada que vinguem ja els hi deixarem més propina, ara toca fer la maleta que demà comencem la ruta cap a Jhumjhum.


                                                                                                                                                                                                                                  


9 d'agost 2017

A les 7'30 h ha sonat el despertador, dutxar-se, preparar les maletes, esmorzar i a les 9 h. ens passava a recollir el xofer amb el nostre Tata Indigo.
Tots hem estat força puntuals, el Sudhir, el nostre xòfer a les 8'50 h. ja estava a la porta de l'hotel esperant-nos. Tramitar paperassa de l'hotel, pagar i ja ens hem posat en marxa per la ruta que ens espera. Hem trigat més d'una hora en deixar Delhi, el tràfic estava impossible, tothom pitant i molt de soroll, sort que el cotxe té aire acondicionat.
Quant ja portavem més d'una hora de trajecte el mono del tabac m'ha començat a sortir, i ni corta ni perezosa, li he comentat al Sudhir si podia fumar, cap problema, ha tancat l'aire i ha baixat la finestra, jo també he fet el mateix i un impuls m'ha fet oferir-li tabac i ho ha acceptat, tots dos fumant en el cotxe, pobre Carles!!!
Primer hem agafat autopista i fins i tot hem tingut de pagar peatge, però hi ha hagut un moment que l'autopista s'ha acabat i ens hem endisant per les carreteres que en Jordi ens havia comentat: estretes, plenes de gent i de cotxes, i de vaques, i camells, sembla que tothom està a la carretera.
Cap a les 12 h. li hem comentat al Sudhir que voliem parar i beure una pepsi, suposo que ell també ho ha agraït, portavem més de 3 h. al cotxe. Ell també s'ha demanat una Pepsi, i l'hem convidat juntament amb un altre cigarret dels meus.
Ara són les 14 h. i ens ha aconsellat parar en un restaurant turístic, això és el que ens ha dit, veritablement l'edifici per fora te el seu encant però m'ha decepcionat una mica al entrar, ja que és un menjador molt gran amb moltes taules, sense aire però amb ventiladors. El menjar, però, no ha estat gens malament, tots dos hem fet pollastre al curry amb Nam de formatge i arròs, no teniem gaire gana.
Ens ha sorprès que quant hem demanat el compte el cambrer ens ha portat escuradents i un gotet ple d'alguna cosa sense identificar, ens ha fet posar la mà i ens ha posat com unes virutes de coloraines tot dient-nos que ens ho haviem de menjar, eren carmels d'anís bonissíms!!!
Tot seguit hem tornat a pujar al cotxe i hem estat xerrant amb el Sudhir on anavem i on anavem concretament del mapa. Li hem comentat de fer parada a Jhunjhunu i ens ha recomentat que no ho fessim, que no hi havia gran cosa interessant per veure, he insistit en parar i no m'ha posat cap tipus de problema:"Your boss" m'ha dit.
Eren ja les 15 ó 16 h. de la tarda i ens haviem endormiscat en el cotxe fins que s'ha aturat, hi havia un pas a nivell i haviem d'esperar que pases el tren, Sudhir ha baixat del cotxe i nosaltres també, voliem estirar les cames. Inmediatament ens han invadit com uns 15 ó 20 nens demanant-nos diners i el que fos, sort n'hem tingut d'en Sudhir i un altre xofer que venia al darrera nostre amb 2 turistes més que també havien baixat del cotxe. El Sudhir ens ha dit que el que haviem de dir en aquests casos era: HALO HALO!!
Quant ha passat el tren hem pogut pujar al cotxe i seguir el nostre camí cap a Mandawa. Hi ha hagut un moment que la carretera era tallada, i ens hem desviat cap a un poble, Sbarawa, hem passat pel mig del poble i carrerons que semblava que el cotxe no passava, Sudhir ens ha ensenyat Havelis i ens ha comentat que era el mateix que podiem trobar a Jhunjhunu, aleshores he decidit, ja que eren les 17 h., dir-li que no parés i anés directament a Mandawa. Un cop allà hem anat directament al castell, teniem habitació, cap problema! Una habitació amb sala d'estar, 2 sofàs, 1 llit, lavabo i dutxa, i a la part exterior hi havia la banyera, tot ell era força carismatic. Li havien dit al Sudhir que s'esperes ja que haviem de parlar amb ell per la ruta de demà i que ens acompanyés per Mandawa. No ens ha posat cap problema i Mandawa l'hem visitat junt amb una altre parella francesa i hem pogut tenir el privilegi d'entrar en un parell de Havelis que coneixia en Sudhir. Després de la ruta per Mandawa ens ha ofert una cervesa i molt gustosament, ja que la calor apretava, hem acceptat. Ens ha portat a una terrassa força acollidora i ens ha comentat que era el mateix tipus de menjar que el Castell, però nosaltres ja haviem fet la reserva, mentre estavem allà ens ha començat a ploure fort, però cap problema, ja que hem anat taules, cadires i nosaltres cap a cobert. Allà li hem ensenyat al Sudhir la ruta que voliem fer i ens ha aconsellat fer parada a Bijaipur, que és Very Nice, i a Chitor i a Klwri que està al costat de Jaisalmer, després de rumiar-ho una miqueta li hem dit que ok, que ens deixavem portar.
Eren quasi les 20 h. i tot i que el nostre anglès no és gens perfecte no hem parat de conversar i entendre'ns amb el Sudhir, però teniem d'anar a sopar i ens hem despedit d'ell fins demà al matí a les 8 h.
El sopar del castell era buffet lliure, i no sé ben bé que hem menjat, però sense gana, no hem parat de menjar i estava tot deliciós. Cap a les 21 h. a l'habitació, haviem d'obrir i tancar maletes que demà ens espera un gran dia cap a Bikaner.


                                                                                                                                                                                                                                  

10 d'agost 2007

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada