Va costar una mica posar-nos d'acord per quadrar un cap de setmana que tots tinguéssim disponible i que no hi hagués gaire feina a la Vall de Núria per poder ensenyar a esquiar al meu nebot petit d'onze anys (en Víctor), un amic seu (en Franc), la cosina (la Paula) i un amic del meu nebot gran (en Miguel), classe col·lectiva total!!!!!
A les 7 del matí del dissabte quedem per pujar junts cap a Ribes de Freser i allà poder agafar el cremallera, som un total d'onze persones entre grans i petits, entre els que voldran aprendre a esquiar i els que esquiaran, els que caminaran i els que es quedaran prenent el sol. Amb mi pugen al cotxe els dos petits de la colla, en Víctor i en Franc, estan super mega ultra emocionats, han trepitjat una mica de neu però són realment pixapins, els hi explico una mica de cultura de l'esquí, quin material s'utilitzava antigament, per que es feien servir els primers esquís, com és el cremallera que es trobaran a Ribes de Freser, i tot plegat és un munt de novetats per ells.
A les 8 i pocs minuts arribem a l'estació del cremallera de Ribes, aparquem i comencem a agafar tot (ens hem portat el dinar de casa) així que anem carregats!! El cremallera surt a quarts de nou, però som uns quants i començo a dirigir-me cap a la taquilla per agafar els bitllets i forfaits, i pel camí, em creuo amb una treballadora de ferrocarils que em comenta que l'estació és tancada!!! Impossible dic jo!!! Estic convençuda que la directora de l'escola d'esquí de Núria ja està a l'estació i no ens ha comentat res, així que no perdo el temps i la trucu. Em comenta que fa molt i molt de vent i que estant decidint si obri o no l'estació, que no cal que pugi per que segurament no arribaran a obrir-la!!
I ara que faig?? Tal qual li pregunto, tinc a 10 persones al meu càrrec i no m'esperava que això passés!!!! M'aconsella que m'en vaig a pasturar per Camprodón o Setcases, mentre em parla el meu cap va rumiant: I si m'en vaig a La Molina? Haurè de llogar el material per mi, però així aprofitarem, però em comenta que segurament també estarà tancada, així que ja em puc oblidar d'esquiar per avui.
Faig reunió col·lectiva, hi han cares tristes, però el més important és que estem en família i tots junts. Per començar decidim anar a esmorzar al bar del costat de l'estació, així podem parlar tranquil·lament de com evolucionarà el dia i quines possibilitats tenim de fer.
La meva neboda gran havia pujat només per un dia, no té clar si quedar-se o marxar, no ha portat roba de recanvi i és la única que no te reserva d'hotel.
Per demà hi ha previssió de bon temps i que l'estació estigui oberta, aquesta noticia es força esperançadora, i es proposa d'anar a trepitjar neu, n'hi ha poca, però de segur que en trobarem, a Ribes ja està barrufant una mica, fa fred així que si anem cap a Setcases i Camprodon alguna cosa podrem fer.
Després de poc més de 40 minuts arribem a Setcases, aparquem els cotxes i arranquem en busca i captura de neu per poder jugar, no tenim presa, arrancar a deu persones és temps!!!
Ho aconseguim, entre una petita esplenada, la muntanya del costat del riu i un beure per calentar-nos missió complerta, quin millor lloc per fer postureig i jugar amb la neu!!!
Portem el dinar, hem de buscar un lloc per poder-lo menjar, anem cap a Camprodon, aquí el sol calenta i s'està molt i molt bé, voltem pel poble, l'opció de dinar al costat del riu asseguts a les roques que envolten el pont és molt temptadora, però continuem voltant i trobem un raconet al costat del riu força acollidor i amb espai suficient per tots.
Deu ni do el menjar que portàvem entre tots, entrepans, amanida de pasta, amanida d'arròs, pollastre arrebossat, formatge, secallona i pa que em comprat al poble, no ens quedarem pas amb gana!!!
Amb l'estomac ple decidim d'anar cap a l'hostal, entre tots, hem convençut a la meva neboda gran per que es quedi amb nosaltres, ens han confirmat que demà l'estació obrirà i farà molt i molt bon temps.
Estem en dos hostals diferents del poble de Ribes, un a cada punta, però anem a fer el "cheking" i després ja ens trobarem per berenar.
El nostre hostal sembla un escape room, tot ple de portes que no saps si són habitacions, i passadisos estrets amb més portes que són les dutxes o el wc, esta tot igual que els anys 50 amb el wc a fora per compartir, però això si, amb una terrassa a la part superior de l'edifici genial, llàstima que faci fred i que no la poguem aprofitar.
Ens trobem tots plegats a un dels bars del poble, tenen futbolín i això ànima l'estona que encara queda per sopar, ja tenim reserva feta amb un menu de 15 €, per ser dissabte nit no està gens malament.
Mentre sopem ja es nota una mica de cansament en la cara de tots plegats, però els més joves i jo inclosa decidim fer una copa abans d'anar a dormir, concretament 3 xarrups de Tequila i Jägermeister, n'havia sentit a parlar però no l'havia provat mai, la màquina que hi ha de dardos també ens fa passar l'estona més amena És mitja nit, posem una mica de seny i anem a dormir, demà si que ens espera un dia ple d'emocions i cansament.
Diumenge 8 de març, hem quedat tots a l'estació del cremallera a les 8 del matí i tots som super mega ultra puntuals, els més petits estant nerviosos i excitats, per fi podran esquiar i veure les muntanyes plenes de neu. Hem d'agafar el cremallera de les 8'30 h. que surt de Ribes Enllaç, a dos quarts de deu tinc el curset de 3 h. amb en Juli, en Genís, en Marc i en Gabriel, nens de 6 anys que fa 7 setmanes vem començar de cero, així que amb la meva colla hem d'agilitzar el tema del lloguer del material i equipar-se el més aviat possible, per que com a mínim pugui estar una horeta amb ells i després vagin practicant una mica amb l'ajuda dels meus nebots grans que ja fa anys que esquiant: la Judit i l'Isaac.
A corre-cuita comencem la classe col·lectiva a les 9'30 h., són uns cracks, tots posen atenció, en Franc és bastant hiperactiu i neguitós, em sembla que serà una mica kamikaze, però la resta escolten atentament i segueixen els meus consells.
El primer contacte amb els esquis és correcte, tots tenen equilibri i suporten bastant bé el pes i la llargada, estem en el pla, tot és fàcil aquí.
Com sempre passa en el moviment de la cunya costa molt més, però només que practiquin una mica i notin les sensacions i facin el que jo els hi aconsello ben aviat ho treuran, poc a poc s'ensurtiran.
Malgrat que tots no són de la mateix edat, de moment ningú fa retrassar el grup.
Realment és una classe col·lectiva amb 4 alumnes i 3 professors, i la resta de la colla observant i fent aquest reportatge fotogràfic
Ens posem en moviment, hem d'anar cap a la cinta per poder fer la primera baixada, aquí comencem a tenir algun que altre problema amb l'equilibri i la cunya, en aquest punt ja tinc clar amb qui hauré d'estar més a sobre i donar-li molta confiança.
Tenim un kamikace hiperactiu, un prudent, un avançat, i un autoexigent que es col·lapsa.
Acabo el curset i torno cap a la zona de debutants, a buscar i trobar la meva colla, a la pista de Finestrelles, ja han aprés a pujar al arrastre, que no és gens fàcil si no t'ho expliquen bé!!
Per veure com han anat evolucionant al llarg d'aquestes 3 hores, els faig baixar la pista i faig un video
Un cop canviats anem tots a la zona exterior del Santuari, el pròxim tren surt a les 17'30 i encara ens queda una hora aproximadament.
A corre-cuita comencem la classe col·lectiva a les 9'30 h., són uns cracks, tots posen atenció, en Franc és bastant hiperactiu i neguitós, em sembla que serà una mica kamikaze, però la resta escolten atentament i segueixen els meus consells.
El primer contacte amb els esquis és correcte, tots tenen equilibri i suporten bastant bé el pes i la llargada, estem en el pla, tot és fàcil aquí.
Com sempre passa en el moviment de la cunya costa molt més, però només que practiquin una mica i notin les sensacions i facin el que jo els hi aconsello ben aviat ho treuran, poc a poc s'ensurtiran.
Malgrat que tots no són de la mateix edat, de moment ningú fa retrassar el grup.
Realment és una classe col·lectiva amb 4 alumnes i 3 professors, i la resta de la colla observant i fent aquest reportatge fotogràfic
Ens posem en moviment, hem d'anar cap a la cinta per poder fer la primera baixada, aquí comencem a tenir algun que altre problema amb l'equilibri i la cunya, en aquest punt ja tinc clar amb qui hauré d'estar més a sobre i donar-li molta confiança.
Tenim un kamikace hiperactiu, un prudent, un avançat, i un autoexigent que es col·lapsa.
Els deixo que vagin practicant la cunya i el control de la velocitat, que notin les sensacions, l'auto-superació i que vagin fent, haig d'anar amb el grup de nens del curset de 3 hores, després ja tornaré un altre cop amb ells, però els deixo amb uns grans futurs monitors: la Judit i l'Isaac.
Encara queda molt per practicar, aprendre i ensenyar!!
En Gabriel avui no es trobava bé i no ha vingut, el grup queden en Juli, en Genís i en Marc.
Fem unes quantes baixades amb el nou telecabina, pista de Les Creus combinada amb la del Funicular, van molt bé, així que m'arrisco a pujar al Telecadira per primer cop i poder baixar Les Creus sencera. En Juli i en Genís (els bessons) no ho tenen gaire clar, diuen que tenen por, cada pista que hem anat canviant m'han fet el mateix, però confien amb mi i en fan cas. Telecadira superat!! Fem el cim!!!
Acabo el curset i torno cap a la zona de debutants, a buscar i trobar la meva colla, a la pista de Finestrelles, ja han aprés a pujar al arrastre, que no és gens fàcil si no t'ho expliquen bé!!
Per veure com han anat evolucionant al llarg d'aquestes 3 hores, els faig baixar la pista i faig un video
És hora de dinar, fem parada a la terrassa del bar de l'estació, juntem un parell de taules i així podem estar junts, una hamburguesa amb uns nuggets de pollastre ens donaran les forces necessàries per poder continuar el dia d'esquí.
Hem d'acabar d'aprofitar el dia, malgrat que tots estan una mica cansats, continuem.
L'auto-exigent ha desistit, fa calor, està nerviós, veu com els altres estan evolucionant i ell s'està quedant enrera. L'agafo per banda, tremola, està neguitós, és millor que pari i es relaxi, així no aconseguirem gran cosa.
L'hiperactiu està al seu món, va com un kamikace, tal i com havia previst, sap fer la cunya però no la vol fer, a cada baixada no controla absolutament res, va per lliure.
La prudent, ho és tant, que no aconsegueix agafar ni velocitat, està controlant moltíssim, estaria preparada per anar a una altre pista amb més pendent, però em diu que ja s'ho està passant bé, així que la deixo que vagi fent xino xano.
I per últim tenim a l'avançat i espavilat del grup, va molt i molt bé, té totes les qualificacions per poder anar a l'altre pista, així que hi anem, aquí teniu el resultat, espectacular per ser el primer dia!!!
Són les 4 de la tarda, per avui ja n'hi ha prou, els novatos s'ho han passat molt i molt bé, tots i cadascún d'ell s'han superat d'alguna manera o altre. Els enviem a treure's tot l'equipament, mentre la Judit, l'Isaac i jo fem l'última baixada del dia junts, anem a la pista vermella de Mulleres, fem una baixada espectacular!!!!
Un cop canviats anem tots a la zona exterior del Santuari, el pròxim tren surt a les 17'30 i encara ens queda una hora aproximadament.
Aquí fem repartiments de premis, un xupa xups per l'avançat, per l'hiperactiu, per la prudent, pels substituts de la monitora, per la fotogràfa, pel que s'ha superat, .... tots sortim molt i molt contents i fem balanç d'aquests dos dies espectaculars.
Ens queda un viatge de 40 minuts al cremallera, ara si que si que notem que estem tots plegats cansats, contents i esgotats.
Aprofitem aquest temps per anar comentant moments d'aquests dos dies, i de cop, surt la brillant idea de berenar xurros de xocolata blanca a la xurreria del poble.
Dit i fet, només arribar a Ribes de Freser ens dirigim cap a la xurreria, esperem que estigui oberta, i efectivament ho està!!! Comprem xurros normals, xurros de xocolata negre, xurros de xocolata blanca i xurros "dàlmata" xocolata blanca i negra!!
Amb l'estomac ple, fem l'excursió cap al cotxe, hem baixat a la parada de Ribes Vila per poder berenar. Són les vuit del vespre, ara toca despedir-nos, i cadascú cap a casa seva.
Un cap de setmana amb imprevistos, però que malgrat tot a estat genial!!!!
Amb l'estomac ple, fem l'excursió cap al cotxe, hem baixat a la parada de Ribes Vila per poder berenar. Són les vuit del vespre, ara toca despedir-nos, i cadascú cap a casa seva.
Un cap de setmana amb imprevistos, però que malgrat tot a estat genial!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada