La Rodamón pel món

                                                                                                                                                   

Voliem fer quelcom, encara estem confinats, així que vem estar mirant de fer una mica de cames i pujar al Castell d'Eramprunyà a Gavà, declarat bé cultural d'interès nacional. Molt a prop hi ha Sant Miquel d'Eramprunyà, una església que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Formen un notable conjunt de ruïnes sobre el santuari de Bruguers, dalt d'una muntanya amb penya-segats i magnífiques vistes sobre el delta del Llobregat.

Hem quedat a les 10 del matí, amb la planificació de tornar cadascú a casa seva a dinar. Hi ha una mica de gent, però relativament molt poca, el camí està senyalitzat com a GR, i no hi ha cap dubte en seguir-lo. Només sortir al restaurant de l'ermita de Brugués estan fent esmorzars de forquilla i la brassa està encessa i tot plegat té molt bona pinta. La pujada és una mica dura, és empinada i amb molts rocs, arribem a una petita esplanada on hi ha un tronc en horizontal al terra i fem parada, continuem al cap d'uns minuts fins arribar al castell i sorpresa la nostre que el trobem vallat i tancat. 

I ara que fem?? Ens entretenim fent alguna foto de postureig (provant el nou pal selfie) i pensem i decidim qué fer, ens trobem al voltant del tancament i per dins del castell que hi ha una parella caminant, ens els quedem mirant com dient.... per on heu pogut entrar? amb una cara d'incrèduls total, i sense preguntar ells mateixos ens diuen que hi ha un accés una mica més avall d'on nosaltres estavem, i dit i fet, anem cap allà i ens trobem amb una altre sorpresa: aquest tancament verd estava tallat i molt ven tallat, un forat d'uns 70x70 cms. i podiem accedir-hi, així que ja som a dins.

Un cop a dins, no parem d'observar el paissatge, les runes del castell i visualitzar llocs molt xulus per poder fer fotos espectaculars, aquí el resultat

Decidim fer el camí de tornada, de baixada anem molt més rapits, però el principal problema és la gentada que puja cap al castell, és un camí estret i hi ha molta gent que puja: families, parelles, gossos,.... això sembla les Rambles de Barcelona!!! I l'aforament no està gens controlat per ningú, i això que estem en época de Covid

Arribem cap a quarts de 12 tocats al punt de sortida, a l'Ermita de Brugués, on hem aparcat els vehicles. Ens prenem uns sucs i aquarius que encara estan fresquets i de cop tenim la brillant idea que podríem anar a un dels dos restaurants que hi han a fer una calçotada, mirem i preguntem, menú calçotada 34 € en un i a l'altre 35 €, mirem pel tridavisor i per google altres opcions, truquem a un restaurant de Collserola, ens donen preu de 35€ però que per avui ja ho tenen ple. Ara tenim moltes ganes de menjar calçots, així que pensant una miqueta decidim que estaria bé comprar-los ja fets i anar cap a La Florida a menjar-los. Truquem al Martí, sabem que ell te un contacte d'una pagesa, fem els tramits oportuns i fet, a les 15 h. podrem passar a recollir 50 calçots cuits!!! Ara només hem de fer una mica de temps, així que decidim anar a Sant Vicenç dels Horts, al costat de la pagesa, a una terrasseta a fer el vermut, avui dinarem una mica bastant tard. Unes clares, una cervesa, unes braves i uns xocos ens acompanyen en aquest vermut improvisat i fa que poguem passar l'estona fins la recollida dels calçots.

Arribem a la pagesa, encara els estant fent, ens els emportarem acabats de sortir del foc, i només per 18 €. Ara toca entaular-nos i menjar-los, comencem a fer-ho cap a les 16 h.

Un cop amb la panxa plena, un bon digestiu i unes partides de parxís fan passar una molt bona tarda de diumenge.