La Rodamón pel món

Continuem amb el Covid, amb menys restriccions, ara per Setmana Santa podem moure'ns per tota Catalunya, però no podem sortir, excepte a Andorra que ho van comunicar un dia abans dels dies de festa.

Des de fa 14 anys que aquests dies de Pasqua els passo a Andorra, a casa la Rosa al Tarter, esquiant i donant classes a Canaro, menys l'any passat que per aquestes dates ens van confinar i vaig estar tancada a casa fent de jardinera i no vaig poder fer el fi de temporada a la Vall de Núria.

Aquest any tenim una mica de llibertat, l'estació de Núria està oberta però no hi ha previsió de molta gent i tampoc hi ha neu, durant tota la temporada han estat oberts però amb moltes restriccions per que la gent pugi anar a esquiar, així que vem acordar que no hi pujaria.

Tinc 5 dies de festa per endavant, a la feina continuo amb ERTE de jornada reduïda a 16 h. a la setmana, econòmicament gran cosa no puc fer, i a part vagi on vagi segur que en trobo molta gent, així que el primer que decideixo és fer quelcom sobre la marxa.

Parlo amb l'Albert de Tarragona per si vol fer una ruta, després de casi 9 mesos sense fer rutes ens posem d'acord, anirem cap al Priorat.  

Així doncs la meva Setmana Santa comença el dimecres Sant després de sortir de la feina a les 18 h., vaig cap a casa l'Albert, per les costes del Garraf que van a tope, i després continuo per la costa i hem trobo que abans d'arribar a Cubelles hi han 3 radars de tram, deu ni do!!!

Cap a les 19'30 h. arribo a casa seva, col·loquem la moto, ens posem al dia, sopem alguna cosa i anem a dormir per poder fer una ruta super improvisada pel Priorat encapçalada per l'Albert.

                                                                                                                                                   

Ens aixequem, mirem la previsió del temps a la tele, fem un cafè amb llet i un cafè, i ens vestim de romans per poder fer la ruta. La nostra primera parada és a la benzinera per poder verificar la pressió dels pneumàtics, l'Albert durant tots aquests mesos no ha tocat la moto per res, jo en canvi l'he fet servir per fer alguna ruta per la comarca amb el meu nebot i mon germà i per anar a treballar, però em sembla que tots dos ens falta força pràctica.

Amb l'estòmac ple continuem la ruta cap a Margalef, Cabacés, Poboleda, ....i parem a Cornudella a posar benzina, rodegem el pantà de Riudecanyes que el trobem molt sec d'aigua, fem un cigarret i una foto, deu ni do si que està buit!!!

Continuem cap a Montbrió del Camp i Cambrils i fem tota la costa mirant a veure si trobem quelcom per dinar, Salou, Tarragona,... però no ens fa el pes cap lloc, a part n'hi han molts de tancats.

Al final decidim anar al Jaume I, abans de pujar a Boscos, fem un menú, és un restaurant on segur que dinarem i ho farem bé.

Fem una mica de sobretaula i sobre les 17 h. sortim del restaurant (amb les restriccions a les 17 h. fan tancar als restaurants). Tornem a casa l'Albert, agafo la bossa i cap a casa per la nacional.

                                                                                                                                                   

Avui amb quatre amics més (Paco, Gemma, Joserra i Marino) haviem dit de fer un Kebab a la terrassa de casa meva, fa molt bon temps i així ens podrem veure que ara fa molt que nos ens veiem!!

Hem quedat a les 13 h. directament al Kebab d'aprop de casa per poder demanar cadascú el que vulgui, ja tinc la beguda preparada a la nevera, ara només em falta netejar una mica la taula de la terrassa, treure les cadires i ja estarà tot preparat per arribar i moldre!!!!

És d'hora així que decideixo agafar la bici, donar una volta pel poble i anar directament al Kebab. Mentre estic fent cames recordo que a Sta. Perpetua hi ha el forn on fan els millors xuixos del món 2021, em paro i en compro de postres, segur que els hi agrada a tothom, i si hi ha algú que no, ja m'ho menjaré jo!!!

El Paco, la Gemma i jo arribem alhora, així doncs ens prenem una cervesseta a la terrassa mentre esperem als altres, fa un sol i una calor brutal, ells es posen crema solar, i sort que s'en posen per que deu ni do com crema el sol!!!

Quant ja ho tenim tot, marxem cap a casa, treiem la beguda i el pica pica i ens posem a dinar.

El Paco i la Gemma marxen sobre les 17 h. han quedat amb la seva família per passar el resta de Setmana Santa a Castellserà.

El Joserra, el Marino i jo ens quedem fent petar la xerrada fins bastant més tard, tenim toc de queda, així que a les 21'30 h. em sembla que va ser l'últim que va marxar.

Endreço tota la terrassa, em poso a mirar una mica la tele i fins demà que he quedat amb els meus pares per acompanyar-los al metge i després amb els meus nebots per estar a la platja.

Dimarts que ve operen a la meva mare, li posen una protòsi a l'espatlla esquerra, així doncs per prevenció i uns dies abans li fan la prova del PCR per verificar que no tingui Covid. A les 10 h. és la prova al Sagrat Cor, baixo amb la moto cap a casa d'ells i amb el seu cotxe els acompanyo. Cap a les 11 h. ja estem llestos, així que vaig bé ja que he quedat amb els meus nebots, la Judit i l'Isaac, a les 11'30 h. aprox a la platja del Garraf, ells porten per fer un pica pica i passar una bona estona amb el bon dia que també fa avui.

Arribo al Garraf, no hi he estat mai, inspecciono la zona, aparco la moto i faig el tafaner per veure on podrem instal·lar-nos. Hi ha una mica de gent, però la justa i necessària, no hi ha aglomeracions encara que la platja és petita i acollidora, el xiringuito també és acollidor, però té pinta de ser una mica car.

Arriben tots dos amb la moto i les maletes carregades, decidim deixar els trastos a la moto per anar a donar una volta per poble, realment són dos carrers, un per anar cap a la plaça del centre i l'altre per tornar, amb un tres i no res ja em fet visita del poble. Tornem a les motos per agafar totes les bosses del pica pica i buscar i trobar un lloc adient per aposentar-nos. 

Dit i fet, ens apalanquem en un dels extrems de la platja on hi han les roques, treiem les cervesetes, les clares fresquetes i les patates xips per començar amb el nostre pica pica. El sol escalfa bastant, amb màniga curta fa calor, és necessari posar-nos crema solar. Fem petar la xerrada i juguem al joc d'enllaçar una història, a veure qui la diu la bestiesa més gran.

Decidim mollar-nos una mica els peus, segur que serà d'agraïr amb la calor que fa, però no ens pensavem que l'aigua estaria tan freda!!!

Fem sessió de fotos postureig, tenim un molt bon fotogràf, l'Isaac, i nosaltres serem les models!!!

Portem un parell o tres d'hores a ple sol, estem una mica cansats i amb el cul quadrat d'estar sentats a les pedres al sol, pot ser podríem estirar una mica les cames i anar a Castelldefells o a Sitges, la opció Sitges és l'escollida, són cap a quarts de tres, ja ens hem acabat les patates, el formatge, les torradetes, el fuet,.... Agafem les costes del Garraf i xino xano i amb una mica de caravana anem a Sitges. Ens costa aparcar una mica les motos, amb les maletes laterals semblen super motards!!! Però al final ho aconseguim, aparquem molt a prop del carrer del Pecat, i sorpresa la nostra quant veiem aglomeració i acumulació de gent passejant i a les terrasses sense respectar les mesures de seguretat, a les terrasses les taules estan unes al costat de les altres com si no estiguéssim en pandèmia. Arribem al passeig, la gent agobia una mica, i ens arribem fins l'església, però l'ambient, la gent, la situació actual i tot plegat ens fa que no tinguem gaires ganes de continuar passejant pel poble. Però hem de fer una parada, tenim la necessitat d'anar al wc, així que dins d'uns dels carrerons ens parem en un bar i prenem una aigua i una cocacola rapida per aprofitar i anar els tres al wc. Tornem a les motos, és hora de tornar cadascú a casa seva, l'Isaac aquesta tarda treballa al Burguer King i no ens podem entretenir gaire, així que tornem a agafar les costes del Garraf i a l'alçada de Castelldefels ens despedim en marxa.

                                                                                                                                                    

Avui hem quedat per fer la primera ruta una mica llarga, almenys per l'Isaac i mon germà, uns 200 kms plens de curves i alguna que altre recta per descansar. Com que l'Isaac avui també treballa, he preparat una ruta que surt de Santa Perpetua i arriba a Abrera. Hem decidit que cadascú es portava el picnic per poder dinar en algun punt de la ruta, també s'ha afegit en Joserra.

Tots som molt puntuals, fins i tot hem arribat abans per poder fer l'últim cigarret abans de pujar a la moto. Uns 10 minuts abans de les 10 h. sortim cap a Sentmenat, Castellar, Sant Llorenç Savall i abans d'arribar a Monistrol de Calders en Joserra i jo ens animem força i deixem enrera a l'Isaac i al Martí, però no em preocupa garie, jo porto la ruta, així que aviat farem una primera parada que ja portem més d'una hora. Alguns ciclistes i alguna scotter ens trobem pel camí però no res de l'altre món, abans de fer la primera para l'Isaac pel pinganillo em comenta que s'ha apropat molt a un guardarail, però tal com m'ho diu sembla que sigui poca cosa. 

Quant parem abans d'arribar a Monistrol de Calders, son pare (en Martí) que anava darrera de l'Isaac ens explica el que ha vist: scotter que adelanta en una recta i després una curva a l'esquerra, encara no sabem per què l'Isaac continua recte fins que amb la cama topa amb el guardarail, sense caure i fa la curva, quin sustu!!!! Pantaló rascat i només s'ha quedat amb això, un sustu.

Segurament els inconscients hem estat en Joserra i jo de tirar a ritme elevat i l'Isaac volia seguir-nos. Així que continuem la ruta una mica més relaxats, cap a Calders, Moià, l'Estany,...

Tots portem entrepà per fer pícnic i una mica de beure, i ja portem més d'una hora de ruta des de l'última parada, així que ja toca tornar a parar, ara a Oristà. Els budells ens fan una mica de soroll, una cocacola amb l'entrepà entrarà bé encara que només siguin les 12 del migdia.

Ja hem begut i desbegut, tornem a continuar amb la ruta cap a Olost, Prats de Lluçanès, i cap al sud fins a Navarcles i Talamanca, ara si que hem fet una bona tirada però molt més relaxat ja que la carretera ens ho permitia.

A les 14 h. arribem a Talamanca, hi ha gent caminant, així que segur que trobarem algún bar per fer un beure i estirar una mica les cames. Deixem les motos a la carretera, i anem cap a dins al poble a fer cames, però sorpresa la nostra, no hi ha cap bar obert ni tancat, no hi ha res, només el poble rústic i prou!!! Tornem cap a les motos i decidim que ja pararem més endavant continuant la ruta.