0

Del Negra al Caspi :-: maig 2019



Primera notícia :-: setembre 2018

A mitjans de setembre en Pasqual em comenta que anirà a una xerrada que fan al Ace Cafè del Raul Sanz de Rakatanga  Tour, amb qui va fer el seu viatge a la India amb moto. Així aprofitem per veure'ns i xerrar una mica entre nosaltres.



Fa temps que el persegueixo per que em porti de viatge al Marroc, és una zona que coneix molt i per mi és una zona que m'atrau anar-hi amb moto. 

Ens trobem abans de la xerrada al Ace Cafè i em comenta que té una proposta de viatge per mi, 3 setmanes al mes de maig, no m'ho esperava, però viatjar a qualsevol lloc del món amb en Pasqual ha de ser una experiència molt gratificant, així que l'única pregunta que li faig és quin seria el destí que ha pensat, però ell tan misteriós com sempre no m'el diu, tot i així li dic que pot comptar amb mi, que l'únic inconvenient que hi veig és que a la feina em puguin donar vacances fora del termini estival.

L'endemà em plantejo com dir-ho a la feina per que em deixin fer aquestes 3 setmanes fora de termini, però clar, em dono compte que no tinc arguments, que no se on vaig i no se "vendre" el producte a l'empresa. Així que parlo amb en Pasqual i li comento que no cal que em digui quin serà el destí real, que em digui qualsevol destí amb arguments i jo ja ho "vendré", es posa a riure, es queda pensatiu i em diu la idea real: Barcelona a Ancona, des d'allà ferry fins a Durrel, d'aquí a Albania, i, o per Macedonia o pel nord de Grecia fins a Turquia, visita a Istanbul, Capadoccia, Ancara, Teheran, de Teheran pel Mar Caspi, fins a Baku, Georgia i tornem pel mar de Turquia, i gas per arribar cap a casa.
Ho plasmo al mapa, a veure com es veu tot plegat!!!!

L'anada :-: Barcelona Bakú


La tornada :-: Bakú Barcelona



Parlo amb recursos humans de la feina, i malgrat que jo tenia una mica de recança, em diuen que si, sense cap inconvenient, he dit la paraula clau: viatge a Istanbul, així que primer tema solventat.

Confirmo amb en Pasqual, seran les 3 primeres setmanes de maig, però al cap d'un parell de dies em venen tots els dubtes, soc d'efectes retardats jo!!!
Serà el meu primer viatge llarg, el màxim de dies que he estat de viatge amb moto han estat 5 dies, ara estem parlant de 21!!! A part, paral·lelament en Pasqual esta organitzat pel mes de gener un viatge al Marroc, i els amics de Mototurisme pel pont de maig s'en van a Andalusia. Em col·lapso, no se que fer!! Del Negra al Caspi (tal i com anomenem nosaltres el viatge) és un viatge que segurament no tindré l'oportunitat de fer-lo més, però tinc dubtes a l'hora de saber com reaccionaré, com estarà el meu cos de cansat, com arribaré als llocs, quin estat d'ànim, .. són molts dubtes!! I a part... el viatge que tan havia desitjat El Marroc, i Andalusia també ho tenia pendent. Així que trucu al Pasqual i li exposo tots els meus dubtes, però fàcilment en convenç, un viatge al Marroc o a Andalusia, el podré fer sempre que vulgui, relativament està tot aquí al costat, però Del Negra al Caspi no serà gaire factible que ho pugui tornar a repetir, així doncs no hi ha més a parlar. Continuem endavant!!!!

                                                                                                                                                                                                                                                               

WhatsApp :-: 9 novembre 2018

Ja comença a tocar que tots tres estiguem comunicats, així que fem el grup de whats pel viatge: Del Negra al Caspi 
I li posem una foto força divertida, almenys des del meu punt de vista!!!! Va ser capturada per en Pasqual a Vallibana, a pocs kms. de Morella, fent la prèvia per la XIII KDD de Mototurisme

Esperem que la foto de grup, no sigui premonitòria del que ens passarà per pagar les averies de la KTM... 😅😅 diu en David!!!!

A partir d'aquí comencem a posar fil a l'agulla per trobar-nos el tres i posar temes en comú.

A Azanuy, relativament al costat de Lleida,  fan una concentració de motos el cap de setmana del 24 i 25 de novembre, en David hi anirà amb uns companys i ens convida a anar-hi també, però a mi el dissabte no em va bé i el diumenge..... en fi .. m'ho hauria de combinar, així doncs en David  ens convida a dinar a casa seva el diumenge amb uns altres companys seus moteros.



                                                                                                                                                                                                                                                               

Ens coneixem una mica :-: 25 novembre 2018

Amb en David no ens coneixem, bé, com diria ell si que ens coneixíem!!! 
Ens va presentar en Pasqual al Ace Cafe el passat setembre, i les úniques paraules que vem intercanviar van ser Hola i Adeu!!!! 😃

En David, segons en Pasqual, és bon jan, però estarem tots tres junts durant tres setmanes, i això és molt a tenir en compte, els hi comento que hauríem de compartir esmorzar o dinar, i fins i tot ruta abans del viatge.

Dit això, en David ens proposa d'anar a casa seva a dinar una cargolada i carn a la brasa. Vindran uns amics seus també moteros, sis o set. En Pasqual no s'ho pot combinar, però jo m'apunto, faig una mica de ruta per apropar-me a Lleida i disfrutar d'un gran dinar i una molt bona companyia.

Efectivament en David sembla bon jan, fins que no es demostri el contrari 😆



                                                                                                                                                                                                                                                               

Ruta improvisada :-: 6 desembre 2018

Trucada d'en Pasqual dimecres 5 cap a les 20 h.:
  • Que fas demà? Esmorzem??? Fem una mica de ruta? On vols anar? 
No tenia previsió de fer res, endreçar i fer quatre coses per casa, així que accepto anar a esmorzar amb ell, no sigui que en caigui la casa a sobre!!!!!
  • On quedem? On anem? Qué fem? On esmorzem?? -em diu ell
Casi aconsegueix bloquejar-me, però no ho fa, li proposo quedar al Restaurant La Conna d'Hostalrich a les 9 h. i un cop allà ja decidirem cap a on anem i que fer, anar cap a Tossa i Sant Feliu de Guíxols seria una molt bona opció.

Un cop allà, a part de decidir quina ruta farem, també hem de decidir si ens prenem un cafè o bé esmorzem a Hostalrich!! I mirant on podríem anar en Pasqual em diu:
  • Has anat mai als Metges????
  • Què és?? On és?? No, no hi he anat mai!!! -contesto
És un restaurant que està a Sant Cebrià de Lledó, relativament al costat de Cassà de la Selva, s'hi accedix per pista, però segons ell, és un tros de pista molt accesible.
Decidim de fer un cafè a Hostalrich i fer un bon esmorzar als Metges.
Així que planifiquem una ruta per anar-hi



A Cassà de la Selva s'agafa la pista que ens portarà al restaurant, però en Pasqual que ja hi ha estat, no recorda molt bé per on accedir, així que preguntem a un ciclista, i ens indica molt i molt bé, fins al punt de dir-nos que la pista està en mal estat i és llarga.

Fins aquí no m'havia preocupat d'agafar pista, tot i que mai n'he fet, però aquest ciclista em va fer dubtar una mica si anar-hi o no, i vem creuar les mirades amb en Pasqual fins al punt de dir-me que si ho veia molt complicat giràvem cua i cap problema. Li vaig dir que endavant i ja miraríem sobre la marxa com estava tot.

El dia ens va acompanyar molt, feia sol i no feia gens de fred, la pista realment estava molt i molt bé, o pot ser era jo que ho vaig trobar fàcil, hi havia llocs humits i amb fang, però no vaig tenir cap ensurt. Davant hi anava ell, i seguia la seva traça, i quant ell s'aixecava de la moto, jo també, i així xino xano vem arribar al restaurant.

Allà vem fer un bon esmorzar mentre vem comentar alguna que altre cosa del nostre viatge amb en David, li vaig tornar a dir que segurament haurien de tenir paciència amb mi, seria el meu primer gran viatge amb moto de 3 setmanes!!!!



                                                                                                                                                                                                                                                               

Trobada :-: 28 desembre 2018

Per fi tenim la primera trobada oficial amb els tres aspirants per participar a la gran aventura Del Negra al Caspi, sembla que pot funcionar, almenys té molt bona pinta: en Pasqual, en David i jo.

Després de varies setmanes intentant quedar tots 3, ho hem aconseguit, divendres a les 16 h. a Vic.
En David és de Lleida i en Pasqual d'Olot, així que Vic és un punt accessible per tots tres.



                                                                                                                                                                                                                                                               

Recopilant informació i tràmits :-: gener 2019


Ens comencem a animar, i malgrat que en Pasqual ens ha comentat que va una mica atrafegat, ja que a finals de gener s'en va al Marroc, i que no podrà mirar res del nostre viatge fins la tornada del Marroc, en David i jo no parem de buscar i trobar informació sobre Irán.

Tot i així jo em trobo amb una mica de desavantatge envers a ells, tots dos han voltant molt més (almenys fins al moment) per tot el món.

Començo a fer treball de recerca, primer de tot toca el passaport, l'últim cop que vaig viatjar a fora d'Europa va ser al 2007 a la India, per tant ja el tinc caducat. Demano cita prèvia a la Comisssaria de Policia del C/ Trafalgar de Barcelona, ja que tenen obert fins les 21 h., i per 30 €  ja tinc el passaport.

A la reunió que vem fer a Vic es va comentar que necessitaríem tramitar el Carnet de Passage per les motos, i que s'havia de deixar en dipòsit el 80 ó 90 % del valor del vehicle per poder-lo entrar al país, realment vaig pensar que seria una innocentada, la nostra reunió va ser el 28 de desembre! Però al fer treball de recerca em vaig donar compte que tenien raó i que l'única organització que ho tramita és el RACE, em vaig posar en contacte amb l'oficina de Barcelona per que m'informessin millor, en van demanar que els hi passes la documentació i la fitxa tècnica de totes les motos, i així ho vaig fer. Al cap d'una setmana no m'havien contestat així que em vaig posar en contacte de nou amb ells per telèfon i em van informar que aproximadament per la BMW d'en Pasqual tindríem de preparar un aval bancari d'uns 3.000 €, i per la KTM d'en David i la meva Yamaha 5.000 € per cadascuna. Tot i això em van comentar que la normativa per entrar motos al país era que no podien ser superiors a 125 cc, algo molt contradictori, així doncs faria una consulta i m'informaria el més aviat possible.

Deixo el tema del Carnet Passage aparcat, fins que ens donin més novetats. Continuo llegint i escoltant cròniques de viatgers que han anat a Irán, i s'em passa pel cap el carnet de conduir internacional, ens l'haurem de treure no? Els hi comento i ells ja ho donaven per sentat, en David encara el té vigent i en Pasqual té controlat un lloc a Girona on es pot fer ràpidament. Faig la consulta per Google i veig que es pot demanar cita previa a la DGT, per tant demano hora per començaments de febrer.

En David a fet treball d'investigació a través d'altres viatgers i li recomanen que portem el Carnet de Vacunes per si algún policia ens el demana, tenim més informació a la web de l'Hospital Clínic.
Tot i així podem treure el nostre historial mèdic i de vacunes a través de La Meva Salut (LMS), informació que personalment no sabia i que en Pasqual ens ho comenta, però s'ha d'anar en persona al CAP per poder-se donar d'alta. També podem fer el carnet de vacunacions oficials, només als Centres de Vacunacions Internacionals, però alternativa a aquest carnet podem imprimir l'estat vacunal des del CAP a través de La Meva Salut (LMS).
Consultem que no hi ha cap vacuna obligatòria per viatjar cap a Iran, si mirem les webs oficials, ens parlen del Tètanus, l'Hepatitis, la Febre Tifoide i la Ràbia, però no és zona tropical, per tan no farem cap vacuna.

Per fi tenim novetats del RACE ens han contestat el mail!!!!








                                                                                                                                                                                                                                                               


Sanuitreffen2019 :-: 25 gener 

En David cada any organitza una hivernal motera La Sanuitreffen2019
Aquest any és la 4ª edició, el 25 i 26 de gener, al local social partida Torres de Sanui, Lleida, i fa correr la veu amb la següent informació:
Divendres 25 a partir de les 17:00 
obertura de portes i gran foguera comú. 
Dissabte 26 dinar 
i tot seguit en Ricardo Fité ens farà una xerrada 
explicant les seves peripècies per Mongòlia, Àfrica, Iran...

Hi haurà lloc per acampar i lloc per dormir dins del local social, 
porteu-vos sac de dormir i matalàs. 
Hi haurà barra lliure de cervesa i refrescs. 
És una trobada privada, entre amics, per parlar de motos i viatges en moto.
Diumenge 27 al matí, els que encara estiguin valents, 
ens arribarem amb les motos a la Matinal de Tamarite de Litera, per esmorzar allí. 
Si us plau, confirma la teva assistència i si et quedaràs a dinar dissabte. 
Gràcies.







                                                                                                                                                                                                                                                               


Concretant punts a Sallent :-: 27 febrer 2019

Avui hem quedat a Sallent, al costat de Manresa, estem a 2 mesos de marxar i encara ho tenim tot potes enlaire!!!!

En Pasqual i en David tot just fa unes setmanes que han tornat del Marroc, i encara porten la "resaca", però ens hem de posar les piles i posar fil a l'agulla.
Així que es posa a sobre la taula la proposta de poder llogar una furgoneta i anar amb les 3 motos dins fins a Turquia, ells dos sortirien abans i jo aniria amb avió, és una opció per guanyar temps, però amb un cost elevat, anem filosofant i pensant alternatives fins que en Pasqual ofereix el seu remolc per 3 motos, però clar, és un remolc per motos petites i a sobre no té papers!!!!
La idea de llogar, que ens deixin o fins i tot comprar un remolc per portar les 3 motos fins allà m'atrau bastant, així que decidim posar-nos a buscar alternatives per guanyar temps



                                                                                                                                                                                                                                                               

Video trucada a 3 bandes :-: 12 Març 2019

Hem de concretar, tramitar i decidir per on anem, així que intentem de tornar a quedar tots 3, però les nostres agendes estan una mica molt apretades i no és fàcil coincidir. En Pasqual proposa fer una video trucada a 3 bandes, però també hem de coincidir, i encara que sembla més fàcil sembla una missió impossible!!!!



Així que em fan un resum, i tornem a la idea inicial: Turquia, Iran, Azerbaidjan, Georgia. Amb moto des de casa més ferry Italia - Grecia.
Aquesta setmana cadascú ens tramitarem els visats de Azerbaidjan i Iran a traves de les webs, en Pasqual mirarà de reservar el Ferry per als 3, segurament li haurem de passar copia del passaport, i en David i jo mirarem de solicitar el Carnet de Passage per les 3 motos




                                                                                                                                                                                                                                                               

Fil a l'agulla :-: abril 2019


Estem a un mes de sortir, ja tenim el Ferry reservat pel 11 de maig a les 17 h. des d'Ancona (Itàlia)

En David recopila els nostres passaports i s'em va cap a Madrid a l'embaixada d'Iran per que ens puguin tramitar els visats (via telefonica i via mail no ens fan gaire cas).

A 15 d'abril, rebem informacions que la normativa de Iran, que existeix des de fa anys, de la prohibició de entrar al país amb motos de més de 250 cc, la estant posant en marxa des de la Frontera, aquí hem de prendre una gran decisió.
Ens tornem a reunir tots 3 a Sallent, reunió d'urgència, hem de prendre una decisió, ja que si decidim no entrar a Iran no haurem de tramitar el Carnet de Passage.


28 d'abril, els amics de Mototurisme han organitzat la ruta mensual, i en Pasqual i jo sense premeditar-ho hem pogut coincidir, ell ha portat el seu nou gadget 😅 i deu ni do!!!!!!


Porta entre les cames la nova KTM 790 Adventure, fa uns dies ja la va provar i va explicar les sensacions que hi va tenir al foro de Mototurisme, i s'ha firat!!!!!! I amb els menys de 500 kms. que porta està molt content i cofoi!!!!
Ara al viatge serem 2 KTM's i 1 Yamaha!!!!!


Està clarissím que hauré de portar l'arrencador de bateria exclusivament per ells (diuen que les KTM's falla molt la bateria)

Mentre el gadget d'en Pasqual és la moto, en David també s'ha comprat un gadget, però aquest més lleuger i portàtil 😃
HP Sprocket, una impresora de fotos portàtil, per regalar fotos a nens que trobem ...

Ara però, amb el nou gadget d'en Pasqual, haurem de canviar el bitllet del Ferry, el camarot està reservat al seu nom i amb el model i matricula de la moto que tenia, així que se li ha girat feina per fer la gestió el més aviat possible.



                                                                                                                                                                                                                                                               

Compte enrera :-: principis de maig 2019

Doncs som-hi, els nervis ja comencen a fer efecte, jo estic de viatge a Granada durant 5 dies, és un previ al gran viatge, al nostre viatge.
Per whats comencem a comentar, i com no, en Pasqual fa referencia a fer una pista entre Sumela i Rize (sembla que està en bon estat, diu que ho ha mirat per Google) són les muntanyes de Kaçkar, pot ser s'haurà de dormir en algun refugi, i segurament farà molt de fred (les manoples que acabo de decidir de treure i ja ho he fet, pot ser les necessitaré).
Per fi tenim la proposta de rutes d'en Pasqual

    Rutes Turquia
    Istambul-Amasra 443km 5h. Castell. Port
    Amasra-Sinop DO10 322km 6h. Muralles, seminari, mesquita. Port
    Sinop-Ordu (1) 304km 4h. Mirador-teleferic.
    Sinop-Giresun (2) 347 km 4h 43 m. Festa Avellana, Parc, museu
    Giresun-Trebisonda-Monestir Sumela 177km 2h,38m
    Sumela-Bandirlik-Rize 149km 3h 15m

    Rutes Georgia
    Rize-Batumi 128km 2h + Frontera
    Rize-Poti 200km 3h.+ Frontera
    Poti-Tiblissi 322km 4h 30m
    Batumi-Tbilissi 375km 5h 41m

    Rutes Azerbaijan
    Tbilissi-Baku 580 km 7h 22m + Frontera
    Baku-Tbilissi 568 km 8h 38m + Frontera

    Rutes Turquia (tornada)
    Tbilisss-Kars 378 km 5h 25m + Frontera
    Kars-Dogubayazit 187 km 2h 20m
    Dogubayazit-Karadut (Nemrut Dagi) 645 km 8h 24 m
    Karadut-Goreme (Capadocia) 547 km 7h 52 m




                                                                                                                                                                                                                                                               

10 de maig 2019

Fa mesos que vem començar a cuinar aquest viatge, i avui hem començat a degustar-lo

Tot a punt de marxa, comença la gran aventura, moto carregada i preparada, em sembla que no em deixo res!!!

Avui toca autopista i manta, molta manta, 618 kms. per endavant fins arribar a Cannes, i demà més 729 kms. fins arribar a Ancona, per agafar el ferry a les 17 h. cap a Igoumenitsa (Grècia)

Hem quedat a les 18 h. a la Jonquera per anar pujant junts, a veure com van aquests dos primers dies d'autopista i manta.



A les 23 h hem arribat a Cannes, em sembla que tots 3 estem bastant avorrits de tanta autopista!!!









                                                                                                                                                                                                                                                               

11 de maig 2019

Sortim ben d’hora ben d’hora, a les 7 ja estem a les motos, torna a tocar autopista i manta, però abans ens trobem amb una “bolangerie” i fem el cafè i el croissant



Ara ja estem a punt per posar-nos en marxa.
Autopista, autopista, benzinera, autopista, hem d'arribar a Ancona a les 15 h, el ferry te previsió de sortir a les 17 h.
En Pasqual, que va últim adelanta i, malgrat no necessitem benzina, ens parem a l’àrea de servei de Tortona, on treiem les nostres provisions de menjar: plàtans, mandarines, llangonissa, pa, formatge, i ens posem a esmorzar cap a quarts d’onze.


Hem de continuar, encara ens queden una quants kms, el gps diu que arribarem a les 15 h tocades a Ancona.

Arribem just a les 15 h, anem directament a les oficines que estan dins de la ciutat, són tancades, qué fem??? Anem directes cap al port, amb el DNI i la documentació de les motos ens donen els tickets per embarcar.






Anem d’hora però volem embarcar les motos i està tranquils, així que anem tirant i entrem directe al ferry, fins que un control s’apropa a nosaltres corrents i cridant.... tickets!!!!!!





Solventat, aparquem les motos i agafem els trastos cap al camarot, ara toca descansar i fins demà al matí






                                                                                                                                                                                                                                                               

12 de maig 2019

Em desperto, algú està sortint del camarot, són les 5’30 h al mòbil  ahir al vespre vaig desconnectar les dades mòbils, Movistar em va enviar un SMS “Roaming info. IMPORTANTE. Acabas de conectarte a cobertura de BARCO o AVION donde las tarifas son distintas a las que tienes en España.” 

Em vesteixo, agafo la jaqueta i surtu cap a coberta per veure la sortida de sol, però faig tard, a Grècia és +1 h. i ara ja són les 7 del matí.



Faig alguna foto amb molta cura de que el mòbil no surti volant, m’hauré de posar pedres a les butxaques per que no em passi a mi!!!






Faig un cafè per acabar-me de despertar, 4€, més car que les cervesses d’ahir a 3,5€ cada una.
La previsió és d’arribar a Igoumenitsa a les 9 del matí, consulto el mapa, sembla que no falta gaire. Però com que vem sortir amb 1 h de retard, consultem al personal, ens diuen que arribarem a les 11 h


La Quionia ens espera a Kalampaka, ella divendres va agafar un avió, i ha fet una mica de turisme per la zona.



Sortim del ferry els primers i sense parar empalmem amb l’autopista direcció a Meteora, allà hem quedat amb la Quionia i una amiga turca que ha fet pel camí.





Ens quedem sorpresos de tot el verd que ens envolta. Visitem el monestir de Meteora.











Dinem una mica, una mega ultra súper amanida!!!!!!!










Decidim anar cap al Llac de Vistonida, així demà tindrem menys kms per arribar a Istambul, però parem a l’àrea de servei de Platy, a estirar les cames, portem 2 h de camí. I fem canvi de plans i decidim reservar un apartament a Kavala, així arribarem cap a les 20 h.

Sopem a la terrassa de l’apartament amb tot el que encara ens queda del que vem portar, i deu ni do quin sopar!!!!



Ara a descansar que demà toquen 4 h per arribar a Istambul














                                                                                                                                                                                                                                                               

13 de maig 2019

Obro els ulls, sento una música de fons, són les 7 i tothom ja està en peus!!! Així doncs a posar-nos en marxa, tenim feina a treure les motos d’on les vem incavir ahir.




Comencem, ens queden més de 400 kms per arribar a Istambul i la frontera per passar, així doncs que autopista i manta un altre cop.

Després de 2 h de camí, fem una pausa, benzina i decidim esmorzar al poble, Alejandrópolis.













Allà podem anar a mirar d’aprop els “templetes” que al llarg del viatge hem anat veient (són recordatoris a difunts morts en accidents)




Continuem ens falten més de 2 h de camí, arribem a la frontera, a preparar tota la documentació: visa, documentació moto, passaport i la carta verda, ostres!!!! La carta verda!!!! No la vaig imprimir!!!!!! Sort que em vaig posar tota la documentació al mòbil i m’ho han pogut validar així, encara que m’han preguntat per que no tenia l’original, resposta: per que no l’he imprès!!!! 
Al vespre al hotel faré que m’ho imprimeixin.



Entrem a Turquia, frontera passada i segellada amb èxit!!!













Només entrar enfilem per l’autopista, ens quedem bocabadats quant veiem que pel nostre voral i en direcció contrària ve una moto sense casc, tan panxo. Però pel voral esquerrra i en direcció contrària també hi pasen motos i cotxes!!!! Cap al lluny veiem un cotxe de policia a l’esquerra, afluixem una mica la marxa i veiem que es tracta d’un cotxe “figurat” semblava molt real!!!! Més endavant en trobem un altre amb les sirenes il·luminades, increïble!!!!!

Durant tot el trajecte per l’autopista ens hem donat compte quina és la manera de conduir dels turcs: no hi han regles, amb dos carrils d’autopista, adelantant per la dreta, camions adelantan a camions, no guardar les distàncies de seguretat, adelantar pel voral, anar per l’esquerra i de cop sortir per la dreta,.....

Entrem a Istambul i encara és tot molt més caòtic, moltíssima gent i amb un control descontrolat, seguint el gps ens endinsem a l’interior del Bazar amb les motos, quantes filigranes hem hagut de fer!!!!


Entràvem a Istambul cap a les 17 h, cheking, motos endreçades i dutxes, cap a quarts de 8 comencem a voltar, tothom està en ple Ramadà i a punt per menjar, i així ho fem, anem cap a Doy Doy que ja coneixia en Pasqual.





Després de sopar ens ve de gust alguna cervesa o copa, i trobem el lloc adequat amb “cachimba” inclosa, encara que a mi m’ha decepcionat :-(



Demà farem visita per tot Istambul a peu, així que toca anar a descansar




                                                                                                                                                                                                                                                               

14 de maig 2019


Avui anàvem totalment de turistes, esmorzar a l’hotel



Visita a les 9 del matí a Santa Sofia
























Tot seguit cap a la Mezquita Blava, on ens hem posat guapes per l’ocasió i ens hem tret les sabates











Després cap al dipòsit d’aigua de Yerebatan, amb la columna que plora i la medusa




Volteta pels jardins de Sultanahmet











I després de passar per un aparador que feia molt de goig.... decidim fer un piscolabis i aprofitem per fer algun amic







Ens hem carregat de moltes calories així que les hem de cremar, traspassem el pont de la Banya d’Or i anem cap a la Torre Galatea, i fem pase amb 3D d’Istambul



Al tornar decidim agafar el vaixell per 5 lliures anar i tornar per arribar-nos a Àsia


   


Allà dinem un kebab i ens endinsem cap al Mercat del peix

                




Mentre tornem ens inspirem que podríem fer un bany turc abans de marxar, així que anem directes cap a l’hotel per que ens aconselli.
Fet i dit, amb menys de mitja hora ens venen a recollir per l’hotel per anar als banys i després ens tornaran a portar.
Entrem i és tot bastant familiar, estan preparant la taula per sopar, deuen estar afamats, estem en ple Ramadà, fem sauna, massatge amb oli, bany piscina freda i sauna. Efectivament els homes per un cantó i les dones per un altre, tot plegat per 25€ per persona.



Sortim súper nets i súper relaxats!!! Avui hem fet 20 kms!!!
Ara toca anar a sopar i a dormir, demà tenim uns 400 kms fins arribar a Safranbolu



Pels carrers ens trobem una moto aparcada ... un carrer amb baixada.... jo personalment m'ho pensaria ...



També ens trobem una scotter... fent de transport d'aigua!!!



                                                                                                                                                                                                                                                               


15 de maig 2019

Sortim d’Istambul cap a quarts de 9 esmorzats, un esmorzar amb amanides varies, dolços i algo de salat, igual que ahir. Carreguem motos i en marxa cap a Safranbolu on tenim previst parar a dinar.

Anem directes cap a l’autopista, entrem a Àsia per un gran túnel, arribem al primer peatge, sembla que estan en obres, no hi ha ningú ni cap barrera baixada, així que continuem, ens desvien cap a la carretera, aprofitem per posar benzina i engrasar cadenes. Empalmem un altre cop amb l’autopista i passem 2 o 3 peatges més on no hi ha ningú ni cap barrera, val a dir que en l’últim ha sonat un timbre, però nosaltres hem continuat.
Ens han fet 3 fotos de cara, no se si a nosaltres o bé als camions que estaven al nostre costat, però a les fotos veureu les conseqüències .......

FOTO
FOTO

 Hahahahhahahahaha

Fins a dia d’avui la temperatura oscil·la a entre els 17 i 22 graus, ni fred ni calor, uns quants núvols però amb sol, avui hem arribat a Safranbolu amb 30 o 36 o 38 graus!!! Deu ni do quina calor!!!!

FOTO

Aparquem motos i busquem un lloc per dinar, fem un menú per 25 lliures, uns 3,5 €!!!! El cambrer, suposo que també era el propietari, només parlava turc i nosaltres només amb català!!!! Súper amable i conversador, ja tenim un amic turc

FOTO
FOTO

Ens endinsem cap al poble, però entre el dinar i la calor estem bastant xofs, busquem per fer un beure amb wifi per poder trobar lloc per dormir a Amasra, i ens trobem amb aquesta família que ens donen de beure i cafè turc!!! Això si, pagar ja que és una cafeteria, però no tenen wifi :-(

FOTO
Que bé que ens haguera anat la hamaca que tenien!!!!

Ens refresquem i marxem cap a Amasra, només ens queda 1 h de camí, avui haurem fet uns 460 kms. Una carretera amb uns boscos espectaculars, l’hem gaudit amb les vistes i amb la moto

Tot just arribem a Amasra i trobem un hotel on preguntem i per 47€ dormim els 4 !!! ens hi quedem!!!!!

Un cop totes netes i pulides, anem a donar una volta pel petit port, les muralles i el poble, ja estem al nostre primer objectiu: EL MAR NEGRA

FOTO
FOTO
FOTO
FOTO
FOTO

A sopar i a dormir, demà ruta tranquila amb moltes parades cap a Sinop.

.... continuem....






                                                                                                                                                                                                                                                               


16 de maig 2019

A partir de les 8 tenim l’esmorzar al hotel, abans però carreguem les motos i ens trobem amb molta boira, espero que s’aixequi el dia!!!

   


Sortim a les 9h, hora local, i a 14 graus de temperatura, anem cap a Sinop.





La boira ens està envoltant i acompanyant, així que decidim parar a Kurucaşile, provincia de Bartın, fer un cafè i mirar de trobar hotel per aquesta nit a Sinop, però res no trobem res, sembla que està tot ple, almenys això és el que diu Booking.






Fem parada a Gideros, una cala espectacular!!!!!





On podem gaudir de les vistes i l’opera de fons que en Pasqual ens ha posat, ens haguérem quedat tot el dia allà!!!









 


   




Però hem de continuar, em poso de road leader, rodem... i a unes metres endavant meu veig una pedra, però quant l’esquivo veig que tenia potes i cap!!! És una tortuga!!!!!


El que ens està sobtant últimament és que ens trobem molts i molts gossos pel carrer i les carreteres, són com manades de gossos dropejant per tot arreu.





A Çatalzeytin decidim parar per menjar alguna cosa ràpida, encara ens queden 2 hores de camí fins arribar a Sinop, però tothom està en Ramadà i ja ens han dit que segurament no trobarem res per poder fer un most, així que comprem una mica de pa i reservem taula a primera linea de mar.







Fem una parada tècnica a mig camí, ens trobem una entrada que va directe al mar, camí amb pedres on parem, i després la sorra, mentre les nenes busquem un racó per anar al wc, un dels nois engega la moto directe cap a la sorra, i aquí teniu el resultat



Arribem a Sinop, avui hem fet un total de 324 kms amb casi 4 h en moviment

Parem en un hotel on ens diuen que estan plens però que els seguim amb la seva moto per que ens portarà a un altre que hi ha lloc, dutxats i canviats anem a visitar el poble, el seu port, les seves muralles i ens perdem la visita a la pressó, però podem gaudir d’una molt bona posta de sol

 


  

A sopar, fer alguna partida d'escacs per intentar guanyar al Pasqual i cap a dormir

.... continuem....







                                                                                                                                                                                                                                                               


17 de maig 2019

Estic dormint i sento un suroll, obro els ulls, i em diuen: “anem a tensar i engrasar la cadena, véns?” Salto del llit, són quarts de 8 tocats, em trec les lleganyes, estic més dormida que mai!!! Però baixo cap a la moto per tensar i engrasar la cadena, trec les eines, he portat una clau anglesa per poder tensar la cadena, però no és viable no podem fer força, portem uns 3.000 kms des de que vem sortir de casa, així que engraso i ja mirarem de trobar algun taller que ens deixi una clau fitxe o de got del 27.

Esmorzem, bufet lliure com en els altres llocs, comentem la ruta d’avui, però continuo dormida i cansada, així que avui em deixaré portar. Paguem 300 lliures, uns 43€ tots

Avui toca autovia cap a Giresun i a veure si arribem al Monestir de Sumela.




Anem per l’autovia de dos carrils, amb semàfors a cada poble gran o petit que creuem, en un d’ells a Altinkaya, ens trobem el semàfor vermell i a la cantonada esquerra un taller de motos amb el rètol de KTM, directes cap allà em anat!!! Gràcies al traductor de Google amb turc, i les nostres expressions el senyor ens ha deixat una clau del 27 per poder tensar la meva cadena.




Continuem per l’autovia, avorrit i agobiant, encara estic dormida, parem a fer benzina i em prenc un RedBull, a veure si em dona ales!!!Tenim el mar a l’esquerra, passem més pobles, ciutat com Samsun, no s’acabava mai!!!!


Arribem a Giresun, hem llegit a la guia que el castell és d’interès turístic, així que anem cap allà i aprofitem per dinar una mica del que portem, i sortim decepcionats, són unes muralles amb vistes al mar i als edificis de la ciutat.


   

Decidim arribar-nos fins al Monestir de Sumela per veure si trobem algun bungalow a prop del monestir i així demà al matí poder fer la visita a peu.

Ens parem al poble, comprem taronges, meló, pa, ous, cerveses (les tenen amagades i ens les donen en bossa de plàstic negre) i mentre estem de compres ens trobem les ovelles.

Molta gent ens pregunta d’on som, suposo que no és gaire normal que vehicles espanyols, o catalans, com els hi diem nosaltres, voltin per la zona.

Mentre estem a les motos carregant el menjar, hem parat davant del forn, un senyor fa un crit o bé parla, no l’hem entès, però em fa un gran ensurt que tothom que estava per allà es posa a riure i jo incluida!!!! Anava a buscar el pa, i quant surt... m’en regala un per disculpar-se de l’ensurt.

Sortim cap al Monestir de Sumela, enfilem una carretera espectacular, uns boscos frondosos amb el riu al costat i amb caudal d’aigua impressionant. 



Arribem a un lloc espectacular a peu del Monestir, hi han bungalows, millor dit, casetes de fusta en mig de la montanya, és genial!!!! 

Ens demanen 400 lliures, més car que l’hotel d’ahir, però l’estancia s’ho val!!!

Avui hem fet un total de 495 kms, no tenim wifi, però soparem i dormirem molt i molt bé!!!!

Tenim lluna plena, és espectacular està en aquest entorn!!!


   

   






                                                                                                                                                                                                                                                               


18 de maig 2019

Hem dormit tots plans d’una tirada, a les 6 tenim la música que ens desperta. 

Esmorzem, tenim pa, ous durs, pernil, taronges,.....


Ens preparem per anar caminant cap al monestir de Sumela, 3 kms en pujada, quant arribem hi ha un cartell que posa que està tancat per reformes, és fàcil saltar la reixa, així que ho fem, continuem caminant i ens trobem un senyor que ens diu: “No turist, danger!!!” I ens fa recular. 



Tan mateix la passejada ha valgut la pena amb aquest paissatge que ens envolta.


  

   


Havíem calculat que més d’hora de les 12 no sortiríem però al no poder fer la visita al Monestir, a les 10 ja estem en marxa, això és el que té aixecar-se ben d’hora ben d’hora!!


Prèviament però, havíem estat parlant de pujar la pista que hi ha al monestir, aniriem a sortir a Rize, hem preguntat però ens diuen que és carretera tallada, porto benzina per fer uns 80 kms, no tenim molt clar si tindrà sortida o no, el maps.me ens diu que si, però no ens volem arriscar



Així doncs anem a veure l’homenatge que hi ha al poble Maçka, d’un accident aeri que hi va haver el 2003

       




Continuem, faig 20.600 kms a la MT09 portant uns 4.000 kms del viatge, la moto genial!!! Gràcies a @zonaceroyamaha



Fem parada tècnica, benzina, un cafè, acabem el meló d’ahir....





És molt curiós, quant anem per l’autovia pel costat del mar estem a una temperatura de 20 ó 25 graus, i si ens endinsem cap a l’interior canvia radicalment, entre 30 i 32 graus, avui ens ha tornat a passar.



Així que parem al hotel Doga, teníem referències que hi havia una senyor gran molt entranyable, la llàstima és que estava tot tancat, segur que ha anat a buscar patates!!! 
Hi havia roba estesa!!! 

   


Meditem si continuar muntanya amunt o bé tornar enrere i anar directes a Batumi (Geòrgia) fa molta calor, ens ofeguem, però a 5 kms hi ha un castell on la guia diu que és d’interès, així que hi anem, primer pista asfaltada i després pista adoquinada. El veiem fem la foto de rigor, però no el visitem, la calor ens envolta tant que decidim tornar enrera i anar a mollar-nos com a mínim els peus al riu.

   




Sortim massa frescos, però aviat entrarem en calor, de baixada tornem a parar-nos a l’hotel i l’home entranyable realment és així, ens convida a un te, allà ens podem connectar al wifi, i mentre xerrem amb ell i mirem les xarxes socials.... veiem que el temps es comença a tapar i a fer molt i molt de vent, tant que hem de replegar del terra la KTM d’en David.



Ens despedim molt ràpid, sortim abans de que ens mullem i s’ens emporti el vent, tornem cap al mar, autovia amb direcció a Batumi, hem fet reserva en un hotel.



Continuem per l’autovia tenim uns 100 kms fins a Batumi. 

Per l’autovia al carril comencem a veure molts camions, segur que ja estem a punt d’arribar a la frontera, correcte, sortida de Turquia i entrada a Geòrgia.






                   



Ja hi som!! Una hora més que a Turquia, és a dir 2 h més que a Catalunya!!!

Només entrar fem l’assegurança 25 lliures amb comissió inclosa,  i fem canvi de moneda, 1€=3 lliures, tot al mateix xiringuito.



Anem cap al hotel, no tenen rètol i ens passem de llarg, preguntem i a uns metres el teníem, carrer amb pedres i gravilla, molta gravilla.

Havíem reservat amb pàrquing



La dutxa, no te plat de dutxa, és el mateix terra del lavabo amb un desaigua.


Al hotel els hi preguntem per anar a sopar i ens ofereixen un lloc amb les 3B's (bo, bonic i barat), i també a acompanyar-nos amb el seu Nissan fuga asiàtic, amb el volant a la dreta.







El propietari molt amable ens culturitza del país, aquí parlen georgià i rus, a l’escola els hi ensenyen. Ens deixa sopant al restaurant



I ens torna a buscar per portar-nos de nou a l’hotel, súper mega ultra amable!!!! 

Tan sols per 100 lliures, 33 €


Anem a dormir que demà toca anar a Tiblisi









                                                                                                                                                                                                                                                               

19 de maig 2019

.... continuem.....

Cap a les 8 comencem a despertar-nos. Decidim on dormirem avui: a Tblisi (Geòrgia), així que reservem hotel, i mirem la ruta a fer, farem parada a Katskhi Column, una petita ermita a dalt d’un turonet. 





Però primer toca esmorzar, localitzem un super per poder comprar alguna cosa per menjar i un forn/cafeteria que ens donen un cafè de polvos!!!













Treiem les motos del super pàrquing que ens tenien reservat per nosaltres i ens posem en marxa











Cap a les 12 fem parada tècnica, piscolabis amb pomes i taronges que portem a sobre.








Comencem a deixar l’autovia i anar per la nacional, tampoc està en tant mal estat, podria ser molt pitjor, però aquest país (Geòrgia) és un canvi radical envers a Turquia, tal com ho ha definit en Pasqual és com la saga de les pel·lícules de Mad Max: sembla que hi hagi hagut un apocalipsi i ara queden les restes de serie.






Ens sorprèn veure les instal·lacions de gas de les cases elevades

FOTO

El paissatge que ens envolta és totalment de Mad Max i no podem evitar de fer parades varies i fer fotos

FOTO
FOTO

Ens dirigim cap a l’hermita, la carretera està en obres i durant un parell de kms hem estat fent pista, adelantant camions, i amb montanyes de sorra pel mig de la pista. Tornem a tenir asfalt però el trencall cap a l’hermita també és pista, no arriba a 1 km però s’em fa etern!!!

FOTO
FOTO
FOTO
FOTO

Ens trobem a peu de l’hermita uns moteros lituanesos, havien llogat les motos i estaven també en ruta.

Continuem, ara ja directes cap a Tblisi, tenim més de 2 hores de camí. La boira ens comença a envoltar, i molt, la temperatura baixa fins als 15 graus, la carretera és molt xula, però la boira ens impedeix gaudir-la al 100 %

FOTO
FOTO

Comencem a tenir gana, són les 16 h, així que busquem un lloc per fer un most, ja el tenim... bar de carretera ple de camioners, segur que treballen bé i bo!!!
Encara que només fer un parell de passes a dins el local, hem vist que era una bagasseria. Que fem??? Li diem a la senyora que volem menjar, i ens ofereix fer-ho a la terrassa i ens porta cap a la cuina per que escollim que volem: truita de riu o bé aletes de pollastre. Fet i fet... quin problema hi ha dinar en una bagasseria??? Per 20€ hem dinat tots 4 i molt i molt bé!!!!

FOTO
FOTO
FOTO

Ens queda 1 h de camí fins arribar a Tblisi, ara toca autovia i na tirant. Cap a les 20 h arribem al hotel, ara a fer unes copes i sopar

FOTO
FOTO

Continuem...





                                                                                                                                                                                                                                                               

20 de maig 2019

..... continuem.....

Són les 8 i com casi cada dia sona la música, avui tenim esmorzar al hotel. Decidim fer el turista per Tblisi: pujar al telecabina, però obren a les 10 h, així que pugem al castell a peu a veure les muralles, ... és la capital de Geòrgia, així que hi ha molt per veure en molt poc temps.

FOTO
FOTO
FOTO
FOTO
FOTO
FOTO

Aquí buscant la clau del 27 per poder tensar la cadena !!!!

FOTO
FOTO


Encara tenim una mica de temps, així que aprofitem i anem a visitar la catedral

FOTO

Estem intentant seguir les normes del país

FOTO

Ara ja ens toca vestir de romans i anar fent via cap al país veí: Azerbaidjan. A pocs kms d’arribar a la frontera ens trobem un cementeri curiós, molt curiós, parem i anem a veure’l

FOTO
FOTO

Encara no ens hem endinsant cap al cementeri que s’apropen a nosaltres alguns homes del poble, no sabem d’on culleres han sortit però han vingut molt ràpid i silenciosament preguntant-nos que fèiem en un lloc sagrat per ells, gràcies un altre cop al traductor de Google, ens hem disculpat i hem continuat la ruta

FOTO

A menys d’un km ja teníem la frontera: sortida de Geòrgia, i entrada a Azerbaidjan

FOTO
FOTO

Hem estat com 1 h per fer tota la tramitació, la càmara d’entrada a Azerbaidjan no ens havia detectat les matrícules, així que en Pasqual hi ha anat 4 cops a posar-se de cul, jo m’he posat de cul a la primera, en David al segon cop, “el soldadet” li ha dit que tenia el cul brut, així que a netejar-se el cul!!!!!
Documentació, amunt i avall, ticket, revisió de les maletes i ja som dins d’Azerbaidjan.

FOTO

Només entrar ens hem trobat persones que volien donar-nos canvi de la moneda del país, el Manat, a l’últim parem i fem canvi de 100€. Tenim un petit caos de moneda i d’idioma: lires turques,lires georgianes, manat i euros.
Continuem direcció a Bakú, però està clar que avui no hi arribarem, són molts kms. Parem a dinar en un restaurant de carretera, no hi han camions, així que no hi ha problema que torni a ser una bagasseria. Ens sorprèn molt gratament el lloc, el menjar, els servei, l’hospitalitat i el preu: 52 manats, 26 € tots.

FOTO
FOTO
FOTO

Continuem, ens sorprèn com tothom per la carretera ens va saludant: cotxes, camions, peatons, nens, treballadors, policies, sembla que tothom ens vulgui donar la benvinguda al seu país.

Fem parada tècnica per posar benzina i estirar cames, la benzinera sembla que sigui de l’estat, hi han els “Mario Car” (tots amb mono de color verd,samarreta blanca i gorra verda) i després els “jefazos” amb camisa

FOTO

Hem decidit anar a un hotel de 4 estrelles al costat del riu a Mingachevir, encara ens queden un parell d’hores.
Les rotondes tan aquí com a Turquia, els que tenen preferència són els que entren, mentre que els que estan dins cedeixen el pas, curiós tot plegat.

Fem parada en el no res, és espectacular el paissatge que ens trobem

FOTO
FOTO
FOTO
FOTO
FOTO

Arribem a Mingachevir, dutxa sopar i... demà a assolir l’objectiu: Bakú ens espera amb el mar Caspi!!!!!

FOTO

I aquí tenim al pajero
FOTO

.... continuarà .....






                                                                                                                                                                                                                                                               

21 de maig 2019

.... continuem .....

Comencem el dia activant el nostre cervell amb una partida d’escacs, encara que jo m’he mantingut al marge, en David i la Quionia per fi han guanyat al Pasqual (això de jugar a sobre al taulell l’ha despistat). Després cap a esmorzar.

FOTO
FOTO
FOTO

I a jugar una mica més abans de sortir cap a Bakú.

FOTO
FOTO

Carreguem i en marxa, autovia i na tirant. Necessitem un cafè, a l’esmorzar només ens han donat té, així que fem parada a un “bar” de carretera. I sorpresa!!!! Només baixar de la moto un senyor ens ofereix tomàquet i pa que ell estava menjant, havia fet una pausa, ell anava amb cotxe, i ens ha donat per provar a tots 4!!! Ha volgut fer-se una foto amb nosaltres i el seu fill d’uns 10 anys no parava de mirar-se les motos, així que l’hem deixat pujar i que es fes una foto.

FOTO
FOTO
FOTO

Ens quedem a la terrassa fent el cafè i ens porten un platet amb galetes i com unes “frutas de aragon”, mentrestant es paren 2 camions militars escoltats per la policia. Es queden allà amb nosaltres donant-nos conversa (bé entre el nostre català, les senyes, el seu azerí, i l’anglès de tots): d’on som, que valen les motos, on està Catalunya, quants dies hem tardat en arribar, d’on venim, cap a on anem, .... fins que han tingut de marxar i s’han despedit. Però després els hem adelantat i saludat, ens hem parat a posar benzina, i ells han passat i saludat, ens hem tornat a passar i saludar,....

FOTO

Nem tirant i ens trobem un cartell, parem, Olot 60 i Bakú 130!!! Hahahahhaha

FOTO

Per fi arribem a veure el mar Caspi i ens parem, són les 14 h hem assolit l’objectiu final!!!
Felicitats per tots!!!!

FOTO

Abans d’arribar a Bakú ens volem parar a veure la reserva natural de volcans
https://es.m.wikipedia.org/wiki/Volcanes_de_lodo_de_Azerbaiy%C3%A1n
Primer ens trobem amb les vies del tren que no podem passar

FOTO

Ens indiquen, casi sense preguntar, per on hem de passar, la carretera asfaltada s’acaba, continuem per pista??? Endavant ...vaig una mica amb recança però vaig seguint les petjades d’ells, ens parem per gaudir del paissatge, és impressionant

FOTO

Mentre estem decidint cap a on anar al mig de la pista, arriba una pickup amb guardes, ens pregunten on anem, ens diuen que no podem estar allà, cap a on anem, que ens esperem 10 minuts, ens demanen el passaport, fan fotos de les matrícules, parlen pel walkie, i finalment després de parlar una bona estona amb ells, ens diuen que ens acompanyaran a veure un volcà, espectacular!!! Les imatges que us deixem aquí no donen fe al que els nostres ulls han vist. Els guardes súper mega ultra simpàtics, s’han volgut fer un selfie amb nosaltres però amb el seu mòbil, a ells no s’els hi pot fer fotos. Amb una pala han fet que caigués tota l’argila volcà avall, espectacular!!! Ens han dit que ens podíem quedar tota l’estona que volguéssim, erem com nens amb sabates noves mirant i fent fotos per tot arreu.

FOTO
FOTO
FOTO
FOTO
FOTO
FOTO

Ha tocat marxar, eren les 17 h tocades i encara ens quedava el tros de pista (a la tornada he anat molt més confiada, relaxada i segura) i uns 60 kms per arribar a Bakú.

FOTO

Localitzem l’hotel, dutxa i a sopar, que avui no hem dinat.
Demanem al cambrer que ens faci una foto, i després de fet-la... un selfie!!!

FOTO

No ens podem estar, però, després de sopar, apropar-nos fins al mar Caspi, i... sorpresa!!! No hi ha platja!!! No hi ha gota de sorra!! Asfalt per passejar i roques.




                                                                                                                                                                                                                                                               

22 de maig 2019

.... continuem,  la tornada ....

A les 8 obren el bufet de l’hotel per esmorzar, així que anem a carregar piles i mentre decidim què fer aquest matí. Ens trobem a una parella d’argentins que ja han visitat Bakú, ells han fet un Free Tour (ruta turística a peu que dura 2 h i després pagues al guia el que creguis convenient). Ens ho han recomanat, però comencen a les 11 del matí, pot ser massa tard. També ens han recomanat anar a veure les roques de foc que surten de la terra, els Volcans de Foc, están a uns 20 kms. Esmorzem i decidim juntament amb el propietari de l’hotel (molt simpàtic) anar cap a la ciutat vella i pujar al funicular.

FOTO
FOTO
FOTO
FOTO

Els pneumàtics després de més de 5.000 kms sembla que aguanten i bé, a veure si arriben fins a casa :-)

FOTO
FOTO
FOTO

Pel camí ens trobem un súper mega hotel de luxe, fa molta calor, decidim entrar per xafardejar i refrescar-nos amb l’aire acondicionat, i no sé encara com, ens hem assentat a una taula del bar. Prenem un cafè, i deu ni do quin cafè!!!!! (la moneda d’aquí, el Manat, és 1€ = 2 manats)

FOTO
FOTO
FOTO

Continuem, anem al funicular que ens puja a dalt de la montanya, a dalt ens trobem tombes de l’any 92 (l’any 90 es van voler independitzar de Rússia, i sense gaires problemes ho van aconseguir, però amb Nagorno Karabaj  van tenir conflictes i l’any 92 hi van haver molts morts, ho van anomenar el gener negre). El que estàvem veien era el Passeig dels Màrtirs.

FOTO
FOTO

Baixem a peu fins al peu del funicular i ens apropem cap al mar, on ahir vespre també vem estar. Confirmat, no hi ha platja, hi ha un espigó al voltant de tot el mar Caspi, amb un passeig, i la flaire que fa és de petroli, i el mar .... ara entenc per que no hi ha platja i ningú es banya.

FOTO
FOTO
FOTO

Tornem cap a l’hotel per vestir-nos de romans i anar cap als Volcans de Foc, pel camí ens trobem pous petrolífers a banda i banda de la carretera, flipant.

FOTO
FOTO
FOTO

Arribem als Volcans de Foc i per 7 manats entrem els quatre, per 3,5 €. M’ho imaginava més gran (tal i com deien a Oh Europa!!) però és impressionant.

FOTO
FOTO

D’allà comencem a fer ruta per tornar cap a casa, anirem cap a l’interior, cap a les montanyes, i aquí si que es nota la temperatura i el vent, baixem fins als 20 graus, anem per autovia, i els camions i els peatons ens continuen saludant en marxa.

Parem en un “Market” per comprar una mica de pa i menjar alguna cosa, encara tenim llangonissa, tonyina i sardines.
Continuem per trobar un lloc adient per menjar, i el trobem, i els nens del poble també ens troben a nosaltres, són tímids, i no paren d’observar-nos, però no ens entenem. Engeguem les motos, i els nens es queden sorpresos, donem cop de gas i algun d’ells s’arriben a esglaiar, tots riem, som dalt la moto, continuem el nostre camí, i pel retrovisor veig com els nens surten corrents darrera nostre.

FOTO
FOTO

Continuem la ruta cap a Saki, l’autovia s’acaba, un tram en obres, i carretera, les montanyes ens envolten, un paissatge espectacular, les vaques, els xais,.... i paradetes a banda i banda de la carretera, que és això???

Al final ens parem, comprem i mengem, però només sabem que és de kiwi, poma, magrana, ... sembla com una gominola natural!!!

FOTO

Arribem a Saki cap a les 20 h, un bon tute en fet aquesta tarda!!!
Localitzem un Hotel Resort a les afores del poble, a uns 3 kms, fem cheking i cap al poble a sopar.

FOTO

.... continuarà, la tornada.....





                                                                                                                                                                                                                                                               

23 de maig 2019

..... continuem de tornada.....

Sortim de Seki en direcció a Tblisi, tornem cap a Geòrgia, fins allà tenim 300 kms, a veure fins on arribem.

FOTO
FOTO
FOTO

Parem a fer benzina per treure’ns tots els Manats de sobre abans de passar la frontera. Benzinera Azpetrol, 2 treballant i 6 supervisors!!!!

FOTO

Adéu a Azerbayan, ja estem a la frontera, la passem bastant ràpid, ens obren les maletes i ens fan passar les bosses per l’escàner, tot correcte, endavant, Geòrgia ens torna a esperar!!!

FOTO
FOTO

Fem parada tècnica per decidir cap a on anem, ens van aconsellar  un un “Cañó” de montanya a Tsalka, així que hi anem de cap!!

FOTO

Comencem carretera de curves amb un paissatge espectacular, la temperatura ha baixat fins a uns 15 graus, arribem als 1600 metres!!
Parem al poble, hi han diferents hotels però estant tots tancats, preguntem, i al final ens diuen que els seguim, arribem a una casa particular on per 20 lires (uns 7€ ) x cap ens deixen la casa. Són les 18 h, i ens demanen que tornem una mica més tard, una hora més o menys, els carrers són pista i m’ensurtu prou bé.
Per fer temps anem carretera amunt per veure l’ermita i el “cañó”, hi ha carretera però després una altre cop pista. Paissatge mega ultra súper espectacular!!!

FOTO
FOTO
FOTO
FOTO
FOTO

Tornem cap al poble, aprofitarem per sopar i després tornar a la casa a dormir, però abans de tornada del “caño” fem (la moto i jo) el bateig en pista: en pujada paro per que venia un cotxe de cara i després per arrancar.... la millor manera és caure!!!! Hahahaha, maleta rascada i estribera esquerra trencada, demà ja mirarem d’arreglar-ho.

FOTO

Ara toca sopar i anar a dormir.

FOTO

.... continuem tornant.....





                                                                                                                                                                                                                                                               

24 de maig 2019

Ahir divendres teníem poca conexió a Internet, i fallava molt, així que aquí va la crònica d’ahir divendres


Comencem el dia arreglant l’estribera de la moto, desmunten la del darrera per posar-la al davant, però ens trobem que la que s’ha trencat està rematxada i no la podem treure, així que fem algun invent, amb un tros de ferro, un tornillo, soldadura en fred i cinta americana, perfecte per fer kms!!!

FOTO
FOTO
FOTO

Ara hem de decidir com i per on tornem, en Pasqual i la Quionia tenen una setmana més que el David i jo, mirem mapa fem números, fem etapes, volen passar-nos per la Capadoccia i fer tot un dia allà. Decidim creuar la frontera de Geòrgia amb Turquia junts avui, aprofitarem per anar a visitar el llac Calkis Cqalsatvi, que està aquí al costat, visita al castell  Khertvisi i després cap a Vardzia, i passarem la frontera per baix, una frontera petita i que no tenim clar com estarà la carretera.
Ens posem en marxa, el paissatge és espectacular estem a 13 graus, i tenim el llac al davant

FOTO
FOTO

Continuem, la carretera i tot plegat ens envolta de verd, de plaques de neu, de carretera convertida en pista, de camions en mig de la carretera arreglant la carretera, fang, .... ens sorprèn unes vies de tren i un túnel en tot aquest entorn.

FOTO
FOTO

Avui només hem pres un cafè, així que al passar per davant d’un restaurant al costat del llac ens parem per esmorzar, divertit el personatge, li diem de menjar, són les 11, que ens porti el que vulgui, sopa aniria bé. Ens porta: amanida, formatge, pa, 2 peixos per cap, i la súper sopa per acabar de rematar!!!!

FOTO
FOTO
FOTO

Continuem amb la panxa plena i amb ganes de fer migidiada, són les 12 tocades, però hem de continuar cap a Turquia, primer fent parada al Castell de Khertvisi i a Vardzia, però abans veiem un vagó de tren fent de pont per sobre el riu.

FOTO
FOTO
FOTO
FOTO

La carretera per passar la frontera  és tallada, per tant haurem de passar per Kartshaki, hem de recular

Hem passat per tot el Park Javakheti, impressionant, espectacular!!!

FOTO
FOTO

Arribem a Ardahan, busquem hotel, 240 lires turques, uns 35€ tots, dutxa amb aigua freda i a sopar!! Genial la amabilitat del propietari, sopa, ens porta formatge, postres i te.

FOTO

I aquí la tetera al mig del carrer!!!

FOTO

Demà segurament ja agafarem camins diferents, en David i jo direcció a la Capadoccia, hem d’intentar arribar-hi com a màxim diumenge.

.... continuarem tornant....






                                                                                                                                                                                                                                                               

25 de maig 2019

Quarts de 7, hora local, avui hem guanyat 1 h, ara només hi ha 1 de diferència amb Catalunya.

FOTO

Esmorzem, en Pasqual i la Quionia ens acompanyant fins a la Capadoccia, genial!!!! Mirem hotels a dins mateix de les roques de La Capadoccia per la guia que portem, surten per uns 200€!!! Una turistada total!! Així que ja ho mirarem sobre la marxa, ara toca fer via i anar per feina per arribar diumenge a la Capadoccia, així que ens proposem anar a fer nit a
Sivas o bé Kayseri, tot depèn de com ens trobem, fins a Sivas tenim uns 600 i pico de kms.

FOTO

Comencem, nem tirant per l’autovia que passa per mig dels pobles, i això em va bé, quant passem per Askala ens trobem un taller de cotxes, on parem i li demanem si ens deixa una clau del 27 per tensar la cadena de la meva moto, gent molt amable, els hi hem volgut pagar i ens han dit que no, han pujat a les motos, s’han fet fotos i han flipat quant les hem engegat.

FOTO
FOTO

Fem autovia, benzina, autovia, piscolabis, llac, .... en una autovia força distreta i divertida, en alguns punts l’asfalt estava amb molts parxes, però durant un molt bon tram estava espectacular. Hem pujat uns 5 ports de montanya, hem tocat neu!!!! Total uns 670 kms, un bon tute!!!

FOTO
FOTO
FOTO
FOTO
FOTO
FOTO

A uns 20 kms abans d’arribar a Sivas, i continuant per l’autovia, ens hem trobat un control de policia que ens han fet parat, d’on venien, on anàvem, d’on erem, i ens han deixat continuar. Després 2 controls més ens han parat, l’últim ens sembla que amb motiu, per radar, però ens han deixat continuar.

Cap a les 18 h arribem a Sivas, ja en tenim prou de quilòmetres per avui, trobem un hotel amb wifi i aigua calenta.
Donem una volta per la ciutat i tornem a sopar a l’hotel, estirem una mica les cames i a dormir.

FOTO
FOTO

...... continuem amb la tornada.....





                                                                                                                                                                                                                                                               

26 de maig 2019

Les 7, no parem de matinar!!!!!!
A esmorzar per decidir que acabem de fer, avui està clar que anem a Goreme (La Capadoccia) tenim 270 kms 3 h, demà cap a Pammulake!!

FOTO

Ens despedim de l’hotel de Sivas, molt amables, i ens donen aigua pel camí, igual que ens van fer a L’hotel de Bakú.

FOTO

Intentem fer d’una tirada els 270 kms, però la 09 té gana i hem de parar a respostar.

FOTO

Arribem a La Capadoccia, una calor brutal, un paissatge espectacular!!! Són les 12 h, parem motos i anem a buscar hotel, la millor proposta i el millor lloc, després de veure varis hotels i habitacions amb diferents preus, ens quedem amb el Mysterious, habitacions continues a dins la roca per 30€ per persona.

FOTO
FOTO

Fa molta molta calor, i les habitacions encara no estan preparades, ens preparen un té, i ens expliquen la zona per poder organitzar-nos, i ens organitzem: passarem 2 nits a La Capadoccia, sortirem dimarts cap a Pamukale, dimecres Galipoli per passar amb el ferry, dijous a Belgrado, divendres a Ljubljana (Eslovènia), dissabte a Niça o Cannes, i diumenge al migdia a casa!!!!

FOTO

Ens refresquem una mica, i decidim anar cap al centre a dinar una mica, fa massa calor per voltar-la!!!!

FOTO

Tornem a l’hotel, reposem una mica i anem cap al mirador, després amb les motos i cap a Avanos, caminem montanya amunt i avall.

FOTO
FOTO
FOTO
FOTO

I tornem cap a l’hotel a la terrassa amb vistes i ens apalanquem.

FOTO
FOTO

.... continuarem reposant i de tornada....






                                                                                                                                                                                                                                                               

27 de maig 2019

Ahir ens vem retirar a quarts de dues, vem trobar un bar local on la gent del poble jugava al Rummikub, a cartes i al Backgammon. Vem preguntar per jugar a escacs però no en tenien, així que en Pasqual ens va ensenyar a jugar al Backgammon i vem estar molt distrets.

FOTO

Aquest mati a quarts de 6, ens havien dit que no ens podíem perdre la imatge dels globos volan per La Capadoccia, i amb els ulls encara mig tancats ho hem pogut visualitzar, espectacular!!!!! La plaça de Vic, que el mes passat hi vaig estar, s’ha quedat petita amb els 12 o 15 globos que hi havien.

FOTO
FOTO

Tornem al llit després de les fotos de rigor, i ens tornem a despertar cap a les 8 per esmorzar.

FOTO

Decidim fer una ruta circular amb les motos per La Capadoccia, un total d’uns 100 kms, passant per Mazi i Sogali, ens hem deixat aconsellar pel propietari de l’hotel i no ens hem trobat amb molta gent, un dia de moto i caminar sense preses i relaxats.

FOTO
FOTO
FOTO
FOTO
FOTO
FOTO
FOTO
FOTO
FOTO
FOTO
FOTO

Arribem a Goreme cap a les 16 h, estem cansats, amb gana i molta calor, així que mengem una mica, i anem directes al Hotel a descansar, fins que cap a les 20 h ens piquen a la porta de l’habitació dient que les motos molesten, estava profundament dormida, he obert els ulls pensant que ja erem dimarts al matí!!!
Així que ha treure les motos, i aprofitem per estirar una mica més les cames, fer un gelat, i una altre partida de Backgammon.

FOTO
FOTO

Demà Pamukkale ens espera al David i a mi, uns 614 kms.

..... continuem tornant.....



                                                                                                                                                                                                                                                               

28 de maig 2019

Avui ens hem despertat amb una bona visita: l’Alvaro Rojas (un viatger de Chile amb moto) ens va contactar ahir per Facebook i ens va dir que ens havia vist a Goreme, li vem dir a quin hotel estàvem i avui s’ha presentat, hem esmorzat plegats, i... ens ha explicat que està voltant pel món amb la seva GS

FOTO

Ens hem despedit d’ell i tots 4 hem anat junts fins a Konya, allà en Pasqual i la Quionia s’han quedat a fer el turista.

FOTO

En David i jo directes cap a Pamukkale. Hem fet parades obligades per la 09, te l’estòmag petit i amb menys de 300 kms ja te gana, i una ràpida per fer un most nosaltres. Hem arribat als 40 graus durant el trajecte, massa calor per anar amb l’equipament que anem.

FOTO
FOTO

Cap a les 17 h arribàvem, dutxa, refrescar-nos, i cap a visitar el complex, espectacular en tots els sentits!!!!!!

FOTO
FOTO
FOTO
FOTO
FOTO
FOTO

Tinc els peus una mica atordits, això de caminar descalça no és el meu fort. Aprofitem fins l’últim minut, a les 21 h quant tanquen sortim.

FOTO
FOTO

Busquem lloc per sopar, un kebab ja va bé, amb una cervessa (amb aquest viatge m’estic reconvertint: cervesses, amanides, fruita, aigua,... què serà de mi quant torni!!!)

FOTO

Demà intentar arribar a Bulgària, agafar el ferry de Lapseki per creuar el Mar de Mármara, crec que serà un dia calurós i amb uns quants kms.

..... continuem tornant......




                                                                                                                                                                                                                                                               

29 de maig 2019

..... continuem tornant.....

Obro els ulls i des del llit veig els globos sobrevolan Pamukkale, surtu al balcó, només n’hi han cinc o sis, però també és xulu de veure.

FOTO
FOTO

És molt d’hora, quarts de 7, així que fem temps per esmorzar a les 8.

FOTO

Ens posem en marxa, temperatura de 25 graus bastant soportable, fem parada per benzina i encara no portem 150 kms, parada per fer cafè turc i cola ( 10 lires, 1,5€)

FOTO

Continuem, el gps ens diu que abans de les 15 h arribarem a Canakkale per agafar el ferry.
Parem un altre cop a fer benzina, i la nova estampació del casc.... no queda pas tan malament!!!!

FOTO

Cap a les 13 h passàvem per Edremit un poble/ciutat bastant gran, on l’autovia passa pel mig, i de cop ens ha passat una moto gran amb matrícula de Turquia, quina moto és? m’he preguntat, i entre mig dels cotxes l’he anat a perseguint, deixant al David enrera (ell porta les maletes massa grans i no pot fer ziga zaga), conclusió era una CBR 1000 amb unes maletes molt especials!!! He esperat al David i després d’uns quants semàfors i una mica de trànsit, el paio ens fa senyals de que el seguim i sortim de l’autovia (tot això en marxa) ens fa parar i ens diu si tenim gana, en David i jo ens mirem i li diem que si (no estava previst parar a dinar, però el que ens estava passant no ens ho podíem perdre per res del món!!) Així que ens porta a un poble, Kizilkeçili, prenem aigua de la montanya, te, i una espècie de pizza vegetal boníssima!!!! Amb en Johann, així es diu el paio, amb el seu anglès/castellà i el nostre castellà/anglès hem estat conversant durant tot el dinar, té 3 motos: la CBR, una Multiestrada i la 09 GT :-) És pilot d’avió d’Air Canadà i quant no treballa va en moto. En David ha intercanviat el número de telèfon, i quant vingui a Catalunya li ha ofert casa seva, diu que vindrà, així el podrem convidar nosaltres a dinar, ja que no ha volgut que paguessin res, hem flipant molt!!! Això a Catalunya o a Espanya no et passa!!!!!!!

FOTO
FOTO
FOTO

Continuem per agafar el Ferry a Canakkale, i mentre encara estàvem flipant amb el Johann, i continuant per autovia... la policia ens para i ens diu: Speed!!! Ens demana el passaport i el carnet de conduir i ens tornen a dir: Speed, teníem d’anar a 90 kms/h i no hi anàvem pas!!! En David anava a 143 (uns 147€) i jo a 117 (uns 35€) multa al canto i ens la fan firmar, on s’ha de pagar? No ens ho han sapigut dir :-(

FOTO

Agafem el ferry cap a Eceabat per poder passar el mar de Màrmara, és un trajecte d’uns 10’ i un cost de 2€, això si, les motos sense lligar, per tant tots 2 aguantant les motos, hi havien unes K’s davant que es movien i força!!!

FOTO

Un cop a Eceabat, cap a Galipoli a trobar l’hotel que ja havíem vist per Internet, just davant del mar Màrmara on hi ha una plageta, així que descarreguem i a mullar-nos com a mínim els peus, per fi ens podem remullar una mica en algun mar!!!

FOTO
FOTO

Són les 19 h, hem fet un total de 544 kms, així que fem un refresc, una partida d’escacs per no perdre la costum d’en Pasqual, a sopar i a dormir, que demà ens espera una llarga tirada!!! Encara hem de sortir de Turquia i passar per: Bulgària, Sèrbia, Croàcia, Eslovènia, Itàlia i França per poder arribar diumenge a casa.

FOTO

...... continuem tornant.....



#DelNegraAlCaspi - 29/05/2019 - Pamukkale Galipoli

 [wikiloc]37277239[/wikiloc]

Powered by Wikiloc




                                                                                                                                                                                                                                                               

30 de maig 2019

Des del llit veig el mar Màrmara tranquil, amb les seves meduses refrescant-se. Són les 8, hem de començar a fer via, a esmorzar i a carregar les motos.

FOTO
FOTO
FOTO

Avui serà un dia llarg i ple de kms, el propòsit és arribar a Sèrbia (Belgrad), però a veure si ens deixen sortir de Turquia, amb la recepta que ens van posar ahir!!

Fem la primera parada del dia, trobar un mecànic per que ens deixi una clau per tensar la cadena, a Kircasilih, ja ho tenim, una mica secs però eficaç, un cop feta la feina, que ho ha fet tot en David, li ensenyo al mecànic un bitllet de 10 lires (1,5€) i m’he l’ agafa, els altres no van voler res a canvi!!!!! En contrapartida ens ha ofert un “xai”, un té, tot molt formal i correcte, ara ja podem fer kms!!!!!

FOTO
FOTO
FOTO

Arribem a la frontera, sortida de Turquia, a veure que ens diuen de la multa (nosaltres ens farem els suecs com qui no sap res :-))
Sortim sense cap problema ni entrebanc, i entrem a Bulgària, fem benzina només entrar, ja es comença a notar que estem a Europa, les benzineres grans i de selfservice, i els cotxes europeritzats.

FOTO
FOTO

El gps ens diu que cal vinyeta, però nosaltres anem tirant tirant, el límit de velocitat és de 140, així que anem tirant tirant. Fem parada tècnica i continuem tirant, encara no hem dinat.

FOTO

Ens trobem amb la frontera de Sèrbia

FOTO

mentre fem cua, un Smart que tenim al davant ens deixa passar, li dono les gràcies, el miro, i veig que és un paio “tipus” moto custom: barba llarga blanca, grandot, amb tatos,... un perfil motero. Entrem a Sèrbia, un verd molt jove ens envolta a banda i banda de l’autopista acompanyat d’una ginesta groga molt florida!!
Busco benzinera pròxima, comença a tenir gana la 09, i em trobo la sortida que no hi havia sortida, continuem, hem de sortir i s’ha de pagar peatge, parem i ho parlem amb el David, el paio de l’Smart també es para per si necessitem quelcom, li diem que no, i decidim continuar endavant, la pròxima benzinera està a uns 40 kms. Adelanto l’Smart, i vaig tirant, la reserva sembla una mica apurada però segur que arribo a la benzinera, adelanto un camió i.... la moto em fa un estrany, se li acaba la benzina?? Em sembla que si. Ara ja estem en un congost i entrem en un túnel, no, aquí no em puc quedar tirada, redueixo velocitat, i em torna a fer estranys, la carretera és un seguit de túnels, quant surtu d’un i veig un petit espai per parar en paro, en David també, i l’Smart també!!!  El paio de l’Smart surt de dins i.... fa com 2 metres d’alçada i 4 cops d’amplada meva!!!! Com podia entrar i sortir de l’Smart!!!! Era del país i ens ha ofert un mecànic amic seu, però ja li hem dit que era problema de benzina, ell va amb gasoil així que no ens pot ajudar, ja li hem dit que tranquil, que anés tirant que en David amb la seva súper mega ultra bomba em pasa benzina!! I així ho ha fet

FOTO
FOTO
FOTO

Ens posem en marxa, a la pròxima benzinera hem de parar si o si, ho fem i no admeten targetes, no hem fet canvi de moneda, li oferim pagar amb €, i posem 10€ a la 09, en David ja en posarà més endavant. Aprofitem i mengem una mica, sardines, llangonissa i pa d’abans d’ahir!!!

FOTO

Continuem, i a uns 10 kms carreguem les motos de benzina. Ara només ens quedem uns 200 kms per arribar a Belgrad, autopista i manta, molta manta
Arribem al hotel a les 19 h tocades, ara ja estem amb el mateix horari que a Catalunya.
Em sembla que avui hem superat tots els records del viatge

FOTO

Ens dutxen, i anem a sopar alguna cosa, i em sorprèn el lloc on sopem, et deixen fumar dins el local, em sento “rara”

FOTO

Demà continuarem tornant per fer nit a Ljubljana, Eslovenia


#DelNegraAlCaspi - 30/05/2019 - Galipoli – Belgrad

 [wikiloc]37277248[/wikiloc]

Powered by Wikiloc



                                                                                                                                                                                                                                                               

31 de maig 2019

Em sembla que avui estem els dos una mica cansats, i desanimats per que això ja s’acaba :-(
Esmorzem, bufet lliure, i decidim anar cap al centre de Belgrad amb les motos per poder veure alguna cosa: edificis poc conservats i tramvies amunt i avall, poca cosa ens a quedat. A les 9 del mati a 15 graus i amb molts núvols.

FOTO
FOTO

Anem cap a Ljubljana tenim uns 550 kms, autopista i manta, sortir de Sèrbia i passar la frontera de Croàcia per poder entrar a Eslovènia, al estar a la comunitat europea, la tramitació ha estat molt ràpida i àgil.

FOTO
FOTO

Parades tècniques per nosaltres amb red bull, i per les motos, i cap a les 17 h ja arribàvem, prèviament havent parat en un taller per tensar la cadena de la 09, comença a estar una mica tocada!!

FOTO
FOTO

Aquí la moneda és l’euro així que no hem tingut de canviar res.

Al Camping Hotel Resort de Ljubljana ja ens estaven esperant, hem hagut de pagar 8€ de taxa turística, però ahir quant vem estar fent la reserva, els hotels estaven molt cars, aquest ens surt per 55€ els dos amb esmorzar inclòs.

FOTO

Encara no hem dinat, així que ens canviem la vestimenta de romans i anem amb les motos cap al centre, les aparquem en plaça de motos i anem a pasturar per la ciutat, el seu riu amb els seus ponts, i el castell, hi pugem amb funicular i baixem a peu, hi ha un ambient molt xulu, pel que m’han explicat, em recorda a Amsterdam, per les bicicletes, els carrerons, el riu,.....

FOTO
FOTO
FOTO
FOTO
FOTO

Prenem una cervessa amb una hamburguesa i continuem pasturant.
Partideta d’escacs i cap a les motos per anar a dormir, demà ens espera un dia llarg de kms, hem d’arribar a Niça o a Cannes com a mínim!!!


#DelNegraAlCaspi - 31/05/2019 - Belgrad – Liubliana

 [wikiloc]37277253[/wikiloc]

Powered by Wikiloc



                                                                                                                                                                                                                                                               

1 de juny 2019

Les 8 del matí i 11 graus!!! A esmorzar i a abrigar-se!!! Avui toca tirada llarga fins a Cannes, uns 800 kms.

FOTO
FOTO

Parades tècniques obligades per la 09, a 1,93 €/l la benzina si et posaves es en un surtidor i a
1,66 €/l si et posaves en un altre, un cop pagat ens hem donat compte que a mi m’han servit com una senyora, i per tant ho he pagat i en David li ha sortit més econòmic per servir-se ell mateix!!!

FOTO
FOTO

Per l’autopista ja ens hem començat a creuar motos, però casi tots bastant sosos, sense saludar, ni amb la nostre direcció ni amb direcció contrària :-(. Hem adelantat una 09 i jo efusivament l’he saludat, però no li he causat cap efecte :-(.
Són les 14 h, parem a una àrea de servei per menjar alguna cosa ràpida, es paren també altres motos i ni mu.

FOTO
FOTO

Continuem, hem decidit de parar-nos a Montecarlo per veure els cotxes i el glamour del país, el gps ens diu que arribarem sobre les 17 h. així aprofitarem i estirarem una mica les cames. La calor ja fa estona que ens està envoltant, uns 28 graus ens acompanyen.
Arribem a Montecarlo, el Gran Premi de Formula 1 de Mònaco es va celebrar el cap de setmana passat i encara hi han totes les valles i les graderies muntades, aparquem les motos i anem a fer el tafaner pel mig de les graderies, el port i el casino. Impressionant com la gent està esperant que passin Ferrari’s, Lamborghini’s, Bentley’s, Rolls Royce’s, i fins i tot un Lancia Delta Integrale de competició amb uns nuvis a dins!!!

FOTO
FOTO
FOTO

El glamour ens envolta tant que decidim entrar al Casino, anem vestits de romans, però... per provar que no quedi, ens deixen passar al Hall, i després provem d’entrar ben a dins, però arribat en aquest punt... ens diuen que no :-(, doncs res, tot el que volíem gastar-nos .... no ho farem!!! Hahahahahahahhaha

FOTO
FOTO
FOTO

S’ens ha fet una mica tard, així que fem un tros de pizza i una cervesa i anem cap al hotel de Cannes, tenim uns 45 minuts, que ja ens estan esperant, cheking i a dormir, avui hem fet 840 kms

FOTO
FOTO




                                                                                                                                                                                                                                                               

2 de juny 2019

Cannes, 8’30 del matí, no tenim esmorzar però no ens preocupa anirem a la “Boulangerie” que vem anar el primer dia de viatge, però.... ups!!! Avui és diumenge i està tancada :-( així que decidim parar a esmorzar a l’autopista, però no se encara per quin motiu (el gps indicava bé) agafo el desviament per anar cap a Niza!!!!  Ens hem ficat directament a l’autopista de pago!!!! Anem i tornem, tot plegat 2€!!!

Esmorzem, parem a fer benzina, a refrescar-nos, a fer un cafè, i al cap d’unes 5 h llargues ja erem a la Jonquera, aquí ha estat el punt on ens hem despedit amb en David.

FOTO
FOTO
FOTO

Arribo a casa cap a les 15 h, i el vermut ja m’esperava junt amb un bon dinar.

FOTO

La ginesta de casa també està súper florida!!!!

FOTO

En aquest viatge tots teníem el nostre paper: en Pasqual, portar-nos pel bon camí; la Quionia, traductora d’anglès; en David intendència alimentària i mecànica; i jo.... doncs jo havia de fer tots els possibles per que la resta poguèssin fer bé el seu paper!! Sobretot amb en David: l’estribera, la benzina, la cadena,... Hahahahhaha

Continuarà???????




                                                                                                                                                                                                                                                               

3 de juny 2019

Sona el despertador, són 3 quarts tocats de 7!!!
Tot és diferent però al mateix temps familiar, la moto sembla que s’ha encongit i a canviat de color, el casc també li ha passat quelcom, alguna cosa està passant!!!

FOTO
FOTO

Em poso en marxa, l’ambient està carregat, els cartells de l’autovia són entendibles, hi ha molt de tràfic, sembla Istambul però no tant exhagerat, alguna cosa està passant!!!!!

FOTO
FOTO
FOTO

Faig uns 30 kms i la moto es para, aprofito doncs per fer parada tècnica, i em trobo amb una vespa donant-me la benvinguda, alguna cosa està passant!!!!

FOTO
FOTO

Paso el matí davant d’una pantalla amb un teclat i un ratolí, prenc un cafè (aquí no hi ha bufet lliure ni té), alguna cosa està passant!!!!

FOTO

Torno a pujar a la moto, és hora de dinar, m’acompanyen cap a la cuina i m’ensenyen el menjar, escudella i carn d’olla?? Alguna cosa està passant!!!!!

FOTO

Em torno a posar en marxa, la moto te gana, així que fem parada tècnica en una benzinera, alguna cosa està passant!!!!!

FOTO

Faig una mica el turista, haig d’estirar cames, i hem trobo coses molt curioses, alguna cosa està passant!!!!!

FOTO

Continuo en ruta, carrers amb arbres, dins la ciutat, és una gran ciutat, fa calor, 25 graus, alguna cosa està passant!!!!

FOTO

Tauler d’escacs de pell amb unes peces de marbre, alguna cosa està passant!!!!!

FOTO

Em paro, em paren i em conviden a sopar.  En aquest país també hi ha molt bona gent!!!

FOTO

Avui.... alguna cosa està passant!!!


                                                                                                                                                                                                                                                               

DADES D'INTERÉS


  • Vehícle --> Yamaha MT 09GT
  • Total --> 11.700 kms.
  • Pneumàtic --> Dunlop Roadmaster 3
  • Consum pro-mig moto --> 4,8 l.
  • Despesa total autopista -->
  • Despesa total benzina -->


............

PAïSOS EN RUTA ---> França, Itàlia, Grècia, Turquia, Georgia, Azerbaidjan, Bulgària, Sèrbia, Eslovènia, Mònaco













Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada