La Rodamón pel món

Estava teletreballant quant en Jaume m'ha trucat, quarts d'onze del matí, estava parlant per l'altre línia i no l'he pogut agafar, m'envia un whats: 

Truca'm quant puguis

 Acabo amb la meva trucada de feina i tot seguit el truco, només agafar-me el telèfon i en broma li comento el següent:

Ei!!! Has estat per Barcelona i no m'has trucat!!

Encara estic a Barcelona ara pujo cap a Andorra, t'haig de dir que la Mercè s'ha trobat en Ramon mort a casa seva.

El món em cau a sobre, les llàgrimes comencen a brotar de dins els meus ulls, em costa respirar, m'angoixo, en Jaume s'ha quedat en silenci, i entre llàgrimes i gairebé sense veu, dic les següents paraules:

Però que m'estàs dient Jaume? No pot ser!!! Però que dius!!! No pot ser!!!

En Jaume no sap què més dir-me, no sap com consolar-me, ell es fa el fort, però la processó va per dins, no sap res més, ara ell i la seva cunyada pujaran cap a Andorra i ja m'anirà informant. 

Intento tranquil·litzar-me, però no puc, això és molt més fort que jo, això em supera i molt, en Ramon ja no hi és, no m'ho puc creure, per un moment penso que no ho he entès bé, i m'enganyo a mi mateixa per que no sigui així.

A la tarda surtu amb la bicicleta, m'haig d'airejar, però no deixo de recordar tots i cadascún dels moments que vem estar junts: esquiant a Masella i al Tarter, passejades per Puigcerdà, llargues xerrades prenent un cafè a l'Orri (aquí és on va començar tot), compartint moments i riallles a casa la seva germana Rosa, fent caminates per Barcelona, des de Sants a la Sagrada Família, o des de Vallcarca a Lesseps, el Roc del Quer a Canillo, grans moments i situacions a casa seva i a la meva, voltant pel centre d'Andorra,... Tot comença a tenir sentit dins el meu cap, no accepto que ja no hi sigui, vull que estigui al meu costat, no pot ser que ens hagi deixat!!

Varies trucades amb en Jaume, m'explica que ja han arribat a Andorra i han fet totes les gestions oportunes, que el divendres passat 16 d'octubre li van donar els resultats de la prova del PCR, començava a tenir símptomes i amb una companya de feina van anar-los a fer, va sortir positiu, un metge l'estava tractant i semblava que tot anava per bon camí i que ningú s'esperava aquest desenllaç. Amb aquest resultat no li poden fer l'autopsia, així que mai podrem saber del cert si va ser pel Covid o bé per algún altre motiu.

Busco per internet les pompes fúnebres de les Valls, i allà està, és una realitat, es pot enviar una nota de cóndol, començo a escriure:

No tinc paraules, estic trencada, i no em puc imaginar com podeu estar tots vosaltres, en Ramon sensible, amable, carinyós, servicial, semblava que no hi era però i tant que hi era!! Tal i com han dit els seus companys de feina sense fer soroll va entrar a la meva vida o bé jo el vaig invadir, i vaig tenir la sort de poder compartir molts moments genials i divertits amb ell, fins i tot en algunes ocasiones em va arribar a sorpendre molt. ...

Però de cop penso que no és bona idea, m'estic donant compte que l'estimo més del que em pensava, i no li vaig saber demostrar, no vaig saber estar a la seva alçada.

Salud registra dues noves defuncions per Covid aquest és una de les notícies del Diari d'Andorra el dijous 22 d'octubre, i efectivament menciona al Ramon. 

Els seus companys de feina publiquen una mostra de cóndol que encara em trenca molt més, jo m'he quedat sense paraules, però ells si que han estat a l'alçada, encara no estic assumint res del que ha passat.

Al nostre estimat company, Ramon.

Amb aquestes paraules volem fer arribar el nostre més sincer condol a les germanes del nostre Ramon i a tota la seva família de part de tots els seus companys de feina. Són temps difícils i no podem fer arribar tot el nostre escalf a la seva família, tampoc podem compartir el dol, però les nostres paraules, escrites, quedaran perennes en el temps.

Com el nostre Ramon i dic ben dit nostre, perquè sempre més serà amb nosaltres, dins dels nostres cors, però també com a company en l'Administració pública que hem estat, perquè, sense cap dubte, ell ha estat un dels nostres puntals principals. Serà un mestre a seguir per les generacions futures, sobretot en l'art de traduir el llenguatge informàtic i fer-lo entenedor, en aportar solucions clares i fàcils per a tots nosaltres, en el treball digital que efectuem en el nostre dia a dia.

Efectivament, en Ramon va passar per la vida de puntetes i sense fer soroll, tots nosaltres ho sabem molt bé, i se n'ha anat de la mateixa manera, malgrat la seva grandesa. El dolor i la tristesa que a tots ens corprèn en aquests moments, ens recorda la seva honestedat i actitud professional en tot moment. Ell sempre ens responia a tots i a cadascun de nosaltres, a les nostres demandes, fos per telèfon o bé per correu electrònic i mai donava res per perdut o sense solucionar. Brillant tècnic i excel·lent treballador públic, serà un exemple a seguir per a molts de nosaltres. 

Sempre et recordarem, descansa en pau allà on siguis, nosaltres no t'oblidarem mai més. Tots els teus companys de l'Administració pública.

La família s'ha despedit d'ell amb una missa oferida pel Mossèn Ramon de Canillo a l'església d'Escaldes, no hi he assistit, ha estat només per la família més propera, per les germanes i corresponents parelles, i s'han despedit amb les següents paraules:

Estimat Ramon,

T’acompanyem en aquests darrers moments, immersos en una tristesa profunda i carregats de preguntes sobre els teus darrers dies. Malauradament, no les podrem respondre.

El que sí que sabem és la persona que ets: bona, humanista, intel·ligent, generosa, solidària, lúcida i silenciosa. Apassionada per les matemàtiques, la música, la literatura i el cinema, entre altres….

La feina, també ha estat la teva gran passió. Hi has dedicat moltes hores de la teva vida – potser excessives, al nostre parer – però entenem que això és el que fem amb allò que ens apassiona i ens realitza.

Ramon,

Has marxat molt prematurament i això ens té desconsolades, però la teva vida he estat carregada de sentit. Ets un bon company, amic, germà i fill. Una persona de valors i molt apreciada per les persones del teu entorn proper. T’estimem i com diu el Pol: -estem molt contents de tu.

Ens commouen i ens consolen les mostres d’afecte que hem rebut de la família i dels teus companys i amics. Posen en evidència que no cal fer discursos. Com deia la Susan Sontag el silenci és molt eloqüent. L’important són els fets, i els fets són el teu amor incondicional per la teva família i les persones del teu voltant. Com han dit els teus companys, volem ser com tu. Ets amb nosaltres i volem anar on tu ets.

Els dies continuen passant, intento afrontar la realitat, és difícil, no la estic acceptant. Gràcies a un amic que em fa veure que m'haig de despedir d'en Ramon, que ho haig d'acceptar, que haig de deixar que ell continuï el seu camí i jo el meu, sense oblidar mai els seus records i tots els moments compartits, agafo la bicicleta i faig un camí nou, un camí totalment desconegut per mi, i poc a poc em vaig despedint d'en Ramon, recordant tots i cadascun dels grans moments compartits amb ell.

Mai t'oblidaré i sempre estaràs en els meus pensaments. D.E.P.